El ja de per si llarg procés de reforma ha arribat al final gairebé de manera agònica. Fins i tot en la votació final al Senat es va haver de fer una votació prèvia per decidir si, com volia el PSOE, es feia de manera nominal i pública o, com volia el PP, de manera nominal i secreta. Va guanyar l’aposta socialista, que buscava més rapidesa i evitar ensurts amb els seus diputats. El sí es va imposar per 128 vots a favor, 125 en contra i 6 abstencions, tal com estava previst. No va fallar ningú, ni tan sols els senadors del PSOE amb problemes de salut o una senadora que ha de ser mare de manera imminent: 97 vots a favor del PSOE, 10 del PSC, 7 del PNB, 6 de CiU, 4 de Coalició Canària, 2 d’ICV-EA, 1 d’IU i 1 del BNG, davant els 125 en contra del PP i les quatre abstencions d’ERC, la d’Eusko Alkartasuna i la del Partit Aragonesista (PAR). Així, els quatre senadors d’Esquerra dins de l’Entesa Catalana de Progrés –amb el PSC i ICV– es van abstenir i també ho van fer EA i el PAR. El portaveu republicà, Carles Bonet, un dels dirigents partidaris del sí, va argumentar que, com a reflex de la composició del govern tripartit de la Generalitat, els senadors d’ERC a l’Entesa es deuen al que vol el govern català: que el text passi sense ensurts jurídics per fer el referèndum el 18 de juny. «Ara ja toca que parli el poble. L’Estatut es podria haver millorat més, forçat més, negociat més, i aprofitar la diabòlica aritmètica del Senat. Però prou de tàctiques i confusions, ara toca claredat: que el poble es pronunciï», va dir Bonet, que en una expressió que va sonar a epitafi, va llançar un «visca el govern catalanista i d’esquerres». De fet, el futur del tripartit va monopolitzar la sessió al Senat, en què la delegació catalana, lluny de seguir els arguments d’un debat que no dóna més de si, es van dedicar a mantenir contactes per resoldre la crisi oberta pel no d’ERC. El PSC pressionant perquè Maragall expulsi Esquerra del govern i ICV perquè la mantingui i convoqui eleccions per a la tardor.

ERC va anar en boca de tothom. Zapatero va aprofitar el seu discurs, que va tancar el ple, per reivindicar l’esperit de la llei. «Aquest no és un Estatut rebaixat, sinó acordat –entre la majoria del Parlament i del Congrés– en els termes que estableix la Constitució del 1978.» El president espanyol va comparar el 90% de suport que va tenir l’Estatut al Parlament amb el 51% del que va tenir el pla d’Ibarretxe per justificar la diferència de comportament del PSOE. Era una resposta al PP. El seu portaveu al Senat, Pío García-Escudero, va recordar que aquest 90% de suport és ara de poc més del 50%, segons l’aritmètica de les Corts. Però per Zapatero el no d’ERC és fruit «de les seves conviccions» i el del PP un no instrumental per atacar el govern del PSOE. De la mateixa manera, Zapatero es va mostrar convençut que ERC «demanarà i exigirà» el compliment de l’Estatut, si s’aprova en referèndum. Una frase que avala que Esquerra pot continuar sent un partit de govern. També el president de la Generalitat, en una valoració després del ple, va referir-se a les queixes dels republicans de no haver obtingut l’Estatut desitjat. I ho va fer utilitzant un històric dirigent d’ERC, el president Francesc Macià. Maragall va recordar que el 1932 el Parlament va enviar un text que parlava de la República Catalana i va tornar com a regió. Però, diu Maragall, els catalans, «conscients de la importància del que s’havia aconseguit, van aclamar el seu líder». El president va tenir paraules de record per a Joan Raventós, Josep Tarradellas, Jordi Pujol i Gregorio López Raimundo. També Artur Mas i Manuela de Madre van cantar les excel·lències de l’acord, que Pere Macias, senador de la federació, va atribuir de manera decisiva al pacte Mas-Zapatero, va reivindicar així per a CiU una clara paternitat i va criticar ERC per haver canviat d’opinió quan, fins al 21 de gener, els republicans tenien una actitud «obertament pactista». CiU assumeix el risc de les urnes. Mas va voler llançar el missatge que de totes les nacions sense Estat que hi ha a Europa no n’hi ha cap amb un autogovern tan potent com el que tindrà Catalunya. El president de CiU, en una nova pista que indica que ERC sortirà del govern a satisfacció de la federació, va anunciar una campanya entusiasta a favor del sí i va demanar als ciutadans «un sí rotund, clar, definitiu, aclaparador» en el referèndum per no deixar Catalunya en una situació d’incertesa. De Madre també va enviar un altre avís per a navegants: «El no només és per satisfer Zaplana, Acebes, Rajoy i Aznar.»

AVUI, DECISIÓ DEFINITIVA
El full del calendari marcat per Pasqual Maragall ha arribat definitivament al dia D. Si l’aprovació al Senat va ser l’hora zero, la seguretat definitiva que per llei ja hi ha Estatut i l’abstenció d’ERC impedeix entrebancs jurídics, deixa al president de la Generalitat les mans lliures per decidir com assegurar el que ha dit públicament que és el seu únic objectiu: aprovar l’Estatut en referèndum el 18 de juny. Després de reunir-se amb Josep-Lluís Carod-Rovira, Joan Saura i De Madre al Palau de la Generalitat, per separat, aquest migdia, i amb Artur Mas a la tarda, anunciarà si fa fora ERC del govern i convoca eleccions. Ahir no van creuar ni una paraula amb Carod.