Després de la celebració del referèndum sobre l’Estatut hauran de passar tres mesos com a mínim per obrir un nou procés electoral. Així ho diu la normativa vigent, que també estableix un termini de 56 dies des de la convocatòria de les eleccions al Parlament i la seva celebració. Així doncs, si es manté la data del 18 de juny per al referèndum de l’Estatut, les eleccions anticipades s’haurien de convocar com a molt aviat al setembre i fer-se durant el mes d’octubre. Catalunya és l’única comunitat autònoma que no té una llei electoral pròpia, i els processos electorals es regeixen, a banda dels principis generals que estableix l’Estatut del 79, per dues lleis orgàniques de l’Estat, la llei del règim electoral general, i la llei sobre modalitats de referèndum.
Aquesta normativa electoral no permet la celebració conjunta d’un referèndum i unes altres eleccions, ja siguin locals, parlamentàries o generals. A més, les lleis estatals diuen que «no es podrà celebrar cap modalitat de referèndum en el període de noranta dies anteriors o posteriors» a qualsevol altre procés electoral. Per tant, encara que el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ja tingui decidida la convocatòria d’eleccions anticipades, l’anunci formal –i la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, el DOGC– no el podrà fer fins que hagi passat el marge legal previst des de la celebració del referèndum. I si es vol mantenir la consulta electoral de l’Estatut el 18 de juny, la convocatòria de les eleccions anticipades s’haurà de traslladar al setembre. Un cop es convoquen oficialment les eleccions al Parlament, l’anunci ha de publicar-se en el DOGC i les eleccions s’han de celebrar el dia 56 a comptar des de l’endemà de la publicació.
En el cas del referèndum, no es marca una data exacta de celebració des de la convocatòria, sinó que han de passar un mínim de 30 dies i un màxim de 120 entre l’anunci oficial i el dia de la votació. Per això es preveu que Maragall convoqui el referèndum entre avui i demà, o en tot cas, sempre abans del 18 de maig.
A més, la llei també obliga a convocar el referèndum dins del període de sis mesos següents a l’aprovació de les Corts Generals. Un termini que va començar a comptar ahir mateix i que, en tot cas, només condicionaria el procés si finalment s’optés per invertir el calendari electoral i fer primer les eleccions al Parlament i després la consulta sobre l’Estatut. Aquesta opció, però, sembla molt poc probable. En primer lloc, perquè el President ja ha deixat clara la prioritat del referèndum, i també perquè els marges de temps que marca la llei obligarien a fer unes eleccions al Parlament en ple estiu i, per tant, amb un risc molt alt d’abstenció.
Pel que fa al procés estatutari, l’Estatut vigent diu que una reforma només entrarà en vigor si els ciutadans ho decideixen per majoria en referèndum. En el cas que el resultat de la consulta fos negatiu, estableix que no es podrà engegar la maquinària per a una nova modificació fins al cap d’un any. La llei estatal parla d’un termini de cinc anys entre dos referèndums, però aquí preval el que diu l’Estatut.
