El 24 de maig Bob Dylan farà 65 anys i, tot i que aquesta edat s’identifiqui amb la jubilació, el mestre continua plenament actiu i gairebé en gira permanent. Ahir mateix havia d’actuar al New Orleans Jazz & Heritage Festival i, després d’uns quants dies més als Estats Units, aquest estiu visitarà Europa amb la seva banda. A Cap Roig, hi arribarà provinent de l’Estat francès, on FNAC ja ha posat a la venda les entrades de tres dels concerts, excepte el que tindrà lloc el 12 de juliol al Campo Santo de Perpinyà, dins dels Estivales, el festival d’estiu de la ciutat nord-catalana.
Després del concert de Cap Roig, Bob Dylan visitarà La Muela (Saragossa), el 7 de juliol; Villalba (Madrid), el 8 de juliol; Salamanca, el 9 de juliol, i Sant Sebastià, l’11 de juliol. Aquest concert, organitzat pel Festival Internacional de Jazz de Sant Sebastià, tindrà lloc en el seu Escenari Verd, situat a la platja de Zurriola. El concert començarà a les 9 del vespre i formarà part d’un festival pacifista, del qual, de moment, no s’han avançat més detalls. En tot cas, l’elecció de Dylan, un dels trobadors que més i millor ha cantat a favor de la pau, és més que oportuna. El cantant ha demanat, però, que no hi hagi missatges polítics en aquest concert.
Dylan arriba un cop més a l’Estat espanyol sense cap altra justificació que la demanda permanent del seu mite i les seves cançons clàssiques: no hi ha disc nou –l’últim amb cançons inèdites, Love and theft, va sortir ara fa cinc anys–, però la publicació de la seva autobiografia (Chronicles), l’esplèndida pel·lícula que li ha dedicat Scorsese (No direction home) i el disc de la corresponent banda sonora, editat com un nou volum de The bootleg series, mantenen molt alt l’interès per l’obra de Dylan entre els seguidors de sempre i les noves generacions que el redescobreixen constantment. Recentment, Dylan ha aportat una cançó inèdita, Tell ol’ Bill, a la banda sonora del film En tierra de hombres, en què també hi ha altres temes seus, interpretats per ell mateix i, en respectuoses versions, per Cat Power i Leo Kottke.