Les 10 furgonetes que transportaven les firmes van aparcar a la porta del Congrés. Dues màquines elevadores van treure els embalatges que contenien les caixes, amb el lema Tots tenim dret a opinar, i els van apilar davant un dels lleons de l’entrada de la cambra espanyola sota l’atenta mirada de Mariano Rajoy, Eduardo Zaplana i Ángel Acebes. També hi eren el líder del PP a Catalunya, Josep Piqué, i els diputats Dolors Nadal, Jorge Fernández Díaz, Alícia Sánchez Camacho i Jorge Moragas. Els populars van lliurar les 4.028.396 firmes que han recollit des del 31 de gener, per Internet i en paper –n’han descartat 300.000 per defectes de forma, duplicació o falsedat–, acompanyant la proposició de llei, que es podria debatre en ple a finals de maig, en què demanen la celebració d’un referèndum a tot l’Estat en què es demani als electors: «Considera convenient que Espanya continuï sent una única nació on tots els ciutadans siguin iguals en drets i obligacions, així com en l’accés a les prestacions públiques?» De les signatures impreses en paper, només 40.000, un 1%, s’han recollit a Catalunya. En concret, 30.000 a Barcelona, 5.000 a Tarragona, 3.000 a Lleida i 2.000 a Girona, segons fonts dels populars. Les dades contrasten amb les de Madrid, amb 690.000, i Andalusia, amb 500.000.

Rajoy va negar que la iniciativa, només referida a l’Estatut català, tingui objectius partidistes i va assegurar que pretén «defensar els valors que vam aprovar el 1978». Malgrat els canvis que hi ha hagut en el text des que va sortir del Parlament, el PP manté que trenca la Constitució. Per Rajoy, amb la carta magna «tots vam decidir» que «Espanya era una nació i que els espanyols eren iguals en drets i deures», i el projecte català ho «liquida per la porta del darrere». Rajoy va dir que el pitjor de tot és que s’està deixant «l’Estat dèbil, sense competències, sense recursos i sense diners», cosa que es podrà comprovar «d’aquí a uns anys, però serà tard i haurem perdut massa temps». Creu que «s’està decidint que Espanya sigui una confederació d’estats», i això requeriria «una reforma de la Constitució i que tots l’aprovem». El Constitucional ja va rebutjar el recurs del PP perquè la reforma es tramités com a modificació constitucional al Congrés.

La iniciativa va rebre una pluja de crítiques. La vicepresidenta primera del govern estatal, María Teresa Fernández de la Vega, va treure importància al nombre de signatures comparant-ho amb els 10 milions de vots que el PP va obtenir en les eleccions espanyoles. «El resultat és que han deixat un 60% dels votants fora d’aquest referèndum inconstitucional», va dir. Al PSOE el portaveu parlamentari, Diego López Garrido, va acusar els populars de «muntar un xou» i va assenyalar que el que plantegen «és inviable, inconstitucional i impossible». En el mateix sentit es van expressar el PSC i ERC. El portaveu dels republicans al Congrés, Joan Tardà, va deixar clar que són «quatre milions de voluntats en contra de la societat catalana recollides utilitzant la manipulació de la desinformació». El portaveu d’IU-ICV, Joan Herrera, va denunciar que han emprat «la mentida i la irresponsabilitat, han sembrat odi i desunit Espanya». El secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, va veure l’acció com «un pas més en la campanya del PP contra l’Estatut i contra el govern Zapa tero».

Les signatures es presentaven l’endemà de l’inici del tràmit al Senat. La llarga intervenció de Piqué en la primera sessió de la ponència ha fet que es torni a reunir demà i divendres, i ha obligat a suspendre l’acte de Rajoy previst per demà a Barcelona. Fonts del PP van afirmar que podria venir divendres al torneig Comte de Godó. El portaveu parlamentari d’ICV, Joan Boada, va acusar el PP de «filibusterisme parlamentari» per «haver intentat evitar que el referèndum es fes el 18 de juny». A CiU, Felip Puig va lamentar que a Catalunya l’atenció se centri en el vot d’ERC en el referèndum i no «en l’atac contra l’increment de l’autogovern de Catalunya protagonitzat pel PP».