La sèrie Pecats capitals (TV3, 22.45 h), que d’una manera didàctica i amena explica com era la vida quotidiana durant els primers anys del franquisme, a través dels set pecats capitals, s’acomiada aquesta nit amb el capítol dedicat a l’enveja. La sèrie, una producció del departament de Documentals i Nous Formats de TVC i que signaven Antoni Tortajada i Joan Gallifa, els mateixos autors d’Històries de Catalunya, ha obtingut una audiència mitjana de 437.000 espectadors i una quota del 15,4%; percentatges inferiors als que obtenia Històries de Catalunya, pionera en el format d’explicar la història en «minúscula», la de la gent corrent, que combinava les dramatitzacions, en mesura, amb les explicacions de Tortajada, que feien de fil conductor i les imatges d’arxiu de l’època.

Pecats capitals ha mantingut la mateixa marca amb l’objectiu de retratar, a través de set capítols, la repressió del règim franquista a Catalunya durant els primers anys de la postguerra.

LES TRES ÚLTIMES HISTÒRIES
L’últim capítol està dedicat a l’enveja, un pecat molt lleig, que es va convertir en aquell moment en sinònim d’il·lusió. Pecats capitals explica avui la història de l’empresari barceloní Joan Ventosa, que el 1947 es va convertir en el gran propietari forestal de la Ribagorça. Els interessos de Ventosa, però, van topar amb l’enginyer lleidatà Victorià Muñoz, que també sabia com treure profit d’aquell territori. En aquella història d’enveja, hi va haver un àrbitre de pes: Franco. I va comportar la creació d’Aigüestortes. La segona història se centra en la rivalitat de dos toreros: Chamaco, una jove promesa d’Andalusia, i Joaquim Bernadó, un noi del Raval. I, per últim, l’aventura empresarial de quatre joves de Manresa que volien tenir cotxes descapotables, com a les pel·lícules.