«Fa quatre anys, arran d’un viatge de vacances a Cuba, vam tenir una relació amb gent discapacitada que tenia mancances molt elementals i això ens va animar a enviar-los ajudes tècniques: material, cadires de rodes, crosses...», recorda Lluís Pla, Tano, un dels impulsors del GERD. Aquí va néixer el sentiment de cooperació d’aquesta associació a l’illa de Cuba.

De la relació amb l’Aclifim, Asociación Cubana de Limitados Físico-motores, que agrupa tots els discapacitats físics de l’illa, van sortir els posteriors projectes de cooperació. El primer pas va ser el de facilitar ajudes tècniques als discapacitats. El mateix any 2002 es va fer el primer enviament de material i a l’agost del 2003, el segon. Es van enviar unes cent cadires, a banda de medicaments, material escolar...), però els problemes van sorgir per la falta d’un manteniment i perquè no hi havia recanvis.

El projecte va anar prenent forma quan es va decidir crear una cadena de muntatge de cadires de rodes –a través de les peces que s’enviaven des de Catalunya– en el centre especial de treball per a discapacitats (CETD) de Guantánamo, que és la regió menys desenvolupada.

Paral·lelament, els components de les cadires de rodes que s’enviaven es van encaixar en una fàbrica d’equips ortopèdics a la població d’Holguín, pròxima a Guantánamo. Per tant, es va incloure la fabricació dels components tèxtils, plàstics i metàl·lics a la mateixa illa. Aquesta millora va beneficiar la producció, va abaratir els costos (a Catalunya una cadira de rodes pot costar uns 600 euros i allà pot costar-ne uns 40) i va donar més llocs de treballs a discapacitats cubans.

Ara, en aquesta nova fase del projecte, l’objectiu és fabricar les peces a Cuba, abaratint d’aquesta manera els costos de producció, amb l’impuls de la indústria local i oferint nous llocs de treball per a persones discapacitades.

Aquest projecte es du a terme gràcies al suport i la col·laboració dels tècnics ortopèdics Joan Soler (Girona) i Josep Lifante (el Prat de Llobregat) i l’empresari del sector del plàstic Francesc Llimós (Banyoles).

«L’ATÍPIC»
El motiu que va impulsar aquesta entitat va ser la creació de la revista gratuïta i trimestral L’Atípic. Actualment, tenen al voltant d’una vuitantena d’entitats que col·laboren amb la revista, que és en llengua catalana i que es distribueix arreu dels Països Catalans. L’Atípic és una publicació temàtica del discapacitat que manté la filosofia amb la qual es va crear: que sigui un mitjà independent. L’Atípic ja té el número 1 a Cuba (s’edita i s’imprimeix a Catalunya) i també es farà a Guatemala.

ELS ALTRES PREMIATS.
Charles-Pierre Guillebeau, Helmut Schmidt, Bernard Pivot, Krzyzstof Kieslowski, Lothar Hertwig, Eduardo Chillida, José Saramago, Emma Bonino, Tahar Ben Jelloun, Juan Guzmán,