A dos dies de la Setmana Santa ha aparegut, com per art de màgia, un manuscrit que tira per terra un dels pilars de l’imaginari cristià: Judes Iscariot –el que va vendre Jesús per 30 monedes– no va ser un traïdor, sinó el deixeble preferit del «fill de Déu». Tan preferit, que fins i tot li va demanar que l’entregués als romans i... ja sabem la resta de la història. Aquest document, que resulta que feia temps que es coneixia, però que fins ara no s’ha donat a conèixer, ja ha aixecat polseguera entre els teòlegs cristians.

És el cas d’Armand Puig, professor de teologia i autor de la Jesús: un perfil biogràfic (Proa, 2004). «De la lectura d’aquest Evangeli –que ja circula per Internet– no es desprèn que Judes no hagués traït Jesús i per tant no canvia la visió que en donen els evangelis canònics.» El text, seguint de prop l’Evangeli de sant Joan, se situa un cop Jesús ha ressuscitat i dóna lliçons de saviesa als seus deixebles. Judes –que evidentment no s’ha suïcidat com apunten els Evangelis canònics– apareix sota una nova llum. «El mostren com un deixeble fidel que actua seguint les indicacions de Jesús, fent possible la Salvació.»

On està la impostura? «Doncs que si això hagués estat així, semblaria que Jesús hauria programat la seva Passió i tot seria una mena de guinyol en que cada personatge fa un paper.» Aquí es posa en dubte ni més ni menys que la llibertat de Jesús a l’hora d’escollir el seu sacrifici. «És un tema teològic profund que implica la llibertat de l’home i l’acció de Déu, conegut com a predestinació». Per Puig està clar que Jesús sabia que «anava cap a la mort», però d’aquí a dir que va demanar a Judes que el traís per donar pas a la Passió, és una altra història...

Més objeccions. El text, segons que explica el teòleg, no aporta res de nou sobre la vida de Jesús i s’assembla als altres evangelis gnòstics dels segles II i III: «L’ànima de les persones es concep com un fragment diví i el cos com un revestiment.» A més, el text recull moltes localitzacions, (una casa, una gleva, la casa d’una partera que es diu Sara, etc.), però no hi ha acció argumental. «Això és molt estrany, hi ha diapositives, però no vídeo.»

A més, en l’Evangeli de Judes Jesús parla utilitzant imatges solars (el sol és el Pare i al voltant hi ha planetes...), més pròpies de la tradició grega anterior al cristianisme.

El misteri sobre els motius de la traïció de Judes continua estant per aclarir. «Tendeixo més a pensar que el va trair perquè ell es va sentir traït per Jesús o perquè no compartia el seu projecte no violent.» Tot i això, assenyala que aquesta visió que ara branden els «descobridors» del text ja circulava entre «alguns autors de darrera hora» i contrasta amb la visió que en donen els evangelis canònics més antics (segle I), que insisteixen en la «malícia» de Judes i en la seva passió pels diners.

L’antic manuscrit va ser trobat a Egipte i data dels segles III o IV. Conté una única còpia de l’Evangeli de Judes. El document, perdut durant 1.700 anys, ha estat restaurat, autenticat i traduït per un equip d’especialistes nord-americans.

La història de la seva troballa és el tema d’un documental que National Geographic ha emès pel seu canal de televisió privat. TV3 l’emetrà dimecres. La revista també dedica un reportatge en el seu pròxim número, a la venda a partir del 19 d’abril. Coincidint amb l’afer Judes, Robinbook acaba de publicar Las mentiras del cristianismo. Contradicciones y falsedades de la Biblia, de Jorge Blaschke. El llibre analitza l’origen i veracitat dels mites bíblics i ressegueix els personatges que protagonitzen el llibre sagrat.