El director del Code, Raül Escosa, va advertir que serà «impossible» eradicar completament la plaga de la mosca negra, i que el pla d’actuació únicament servirà per «rebaixar les poblacions» de simúlids al tram final de l’Ebre. «Si no es modifiquen les condicions ambientals del riu, continuarem tenint mosca negra, i les persones ens haurem d’anar acostumant a conviure-hi», va lamentar Escosa. El tècnic va concretar que el millor sistema per intentar controlar la població de mosca negra és continuar amb una sèrie de desembassaments que evitin l’aparició de macròfits, ja que les algues i altres plantes aquàtiques són l’hàbitat en què les mosques ponen els ous; així com la utilització de tractaments antilarvaris selectius. Escosa i el director de la Unitat d’Ecosistemes Aquàtics de l’IRTA, Carles Ibáñez, van concretar que el producte utilitzat serà l’anomenat BTI, un bacteri de terra que desprèn una espora letal per al sistema digestiu de les larves. Escosa va explicar que el BTI ja s’ha provat amb un èxit notable contra la població de mosca negra que hi ha al riu Ter.

En aquest sentit, els tècnics calculen que caldrà abocar uns 300 litres del producte per cada 100 metres cúbics per segon d’aigua. Escosa i Ibáñez van detallar que la prova pilot es farà a partir de l’abril en el tram del riu comprès entre Móra d’Ebre i Miravet, sens dubte la zona «més calenta» de la plaga. «Haurem de tenir en compte els costos i quina podria ser l’eficàcia futura del tractament», va advertir Ibáñez abans de garantir la continuïtat de la mesura. Amb tot, el director de la Unitat d’Ecosistemes Aquàtics va recordar que s’han fet tractaments molts satisfactoris amb BTI en rius molt semblants a l’Ebre, als Estats Units i al Kazakhstan. Per la seua banda, Escosa va precisar que col·locaran una sèrie de substrats artificials en diferents punts del tram entre Móra d’Ebre i Miravet, per estudiar l’efectivitat del BTI. Segons el director del Code, els substrats artificials són unes tires de plàstic que imitaran l’hàbitat de la mosca negra, però faciliten els sondejos tècnics que haurien de fer-se a les algues i en altres plantes aquàtiques. En concret, els substrats artificials s’instal·laran a les boies que marquen la via navegable de l’Ebre, amb l’objectiu de comprovar si les poblacions de larves baixaran com a conseqüència del tractament biològic amb BTI. D’altra banda, els tècnics també instal·laran una sèrie de trampes per calcular la dinàmica poblacional de les mosques adultes. Escosa va explicar que han descartat els tractaments massius contra la mosca adulta perquè són inviables per l’alt cost, la baixa efectivitat i la possible toxicitat. Si els resultats de la prova fossin satisfactoris, el tractament ja podria iniciar-se al maig.