| |||||
|
dijous, 23 de març de 2006 > Comença el llarg camí de la pau
"Larticulista analitza lentorn polític en el qual es fa lanunci de treva permanent dETA i els factors conjunturals que lhan fet possible, un dels quals és el nou aire que ha portat el govern de Zapatero"tribuna ANTONI SEGURA I MAS.. ""
Des de fa setmanes, hi havia rumors duna possible treva dETA. Ahir, es van fer realitat amb un comunicat dETA en què proclamava un alto el foc permanent a partir de divendres. Alto el foc permanent, perquè, després de lexperiència de 1998-99, una treva indefinida hauria estat inacceptable pel govern de Rodríguez Zapatero. El comunicat fou llegit en euskara i castellà, amb lobjectiu evident de donar una «versió oficial» que no fos objecte de possibles interpretacions. A les dues hores de fer-se públic, apareixien pasquins en les parets dels carrers dEuskadi amb la reproducció escrita del text. Les accions judicials de les últimes setmanes legals però inoportunes van estar a punt de fer trontollar el procés que sinicià ahir. El coratge de Jesús Eguiguren i de Patxi López defensant Arnaldo Otegi com a interlocutor pot haver estat decisiu per retornar la confiança. Un procés que té les seves fites més significatives en la declaració dAnoeta dArnaldo Otegi del novembre del 2004, en què lesquerra abertzale apostava clarament per les vies polítiques, i en la declaració institucional del Parlament espanyol del maig del 2005, impulsada pel PSOE, en què, recollint literalment el Pacte dAjuria Enea, autoritzava el govern a emprendre un procés de negociació un cop ETA renunciés a la violència. Es podrà objectar que en el comunicat ETA no parla literalment de deixar les armes, però cal tenir prou visió de futur per entendre que en la resolució de conflictes un «alto el foc permanent» suposa la renúncia a continuar utilitzant les armes. La notícia ha estat rebuda amb emoció i esperança a tot arreu i, especialment, a Euskadi. Sobre ara un camí que serà llarg i difícil de transitar. En un balanç fet en calent i en espera de lanunciat segon comunicat dETA, es poden apuntar algunes qüestions clau que han incidit en el procés i les passes que, amb prudència, perquè la lògica duna organització armada no és la mateixa de lestat de dret i democràtic, caldria fer a partir dara. En primer lloc, alguns dirigents de lesquerra abertzale creuen des de fa anys en alguns casos, des de la ruptura de la treva de 1999 que la lluita armada shavia convertit en lobstacle més seriós per a la construcció nacional dEuskadi. Després dels atemptats de l11-M del 2004, això era evident àdhuc entre membres del nucli dur dETA. En segon lloc, larribada al poder de José Luis Rodríguez Zapatero obria una oportunitat única per intentar abordar el procés de pau en unes condicions que mai es donarien amb un govern del Partit Popular. La seva posició sobre el caràcter plurinacional de lEstat i les velades promeses dencaminar-se cap a un Estat de model federal semblaven possibilitar abordar els aspectes polítics del conflicte dintre del marc de lestat de dret i democràtic. És veritat que, en les darreres setmanes, la forma amb què es va dur la negociació de lEstatut de Catalunya aixecà una ombra de sospita i desconfiança en lesquerra abertzale, que ha tingut com a conseqüència endarrerir linici dun procés que semblava madur uns mesos abans. En tercer lloc, el convenciment de Batasuna que no hi havia sortida sense comptar amb els socialistes i que el procés no es podia dur a terme prescindint de la meitat de la població dEuskadi. Daquí el fracàs de lAcord de Lizarra (setembre de 1998) i del pla Ibarretxe. Comença ara el compte enrere. En certa mesura, el comunicat dETA deixa la pilota en el camp del govern. Les declaracions del fiscal general de lEstat, Cándido Conde-Pumpido, van en el bon camí. Cal ara gestionar bé els ritmes del procés i evitar que es malmeti: aproximació de presos, refundació i legalització de lesquerra abertzale, constitució duna mesa de partits per afrontar els aspectes polítics del conflicte, i, en el seu moment, que no serà immediat i sempre que el procés sigui irreversible, aplicar les mesures necessàries per tractar la situació dels presos. Tot plegat, caldrà fer-ho amb prudència i sense oblidar el reconeixement que es mereixen les víctimes, que, en cap cas, poden ser el furgó de cua daquest procés. Tanmateix, i pensant no només en les víctimes dahir, sinó en les possibles víctimes de demà, cal tenir prou coratge i decisió per fer el procés irreversible. Loposició mancada de sentit destat duna manera alarmant no ajudarà. Serà el seu problema a lhora dexplicar-ho a la ciutadania. |
NOTÍCIES RELACIONADES |
> |
|