Poques treves hauran estat tan televisades com la que ahir ETA va proclamar. Tothom l’esperava i l’únic dubte a aclarir era el dia en el qual coneixeríem la bona nova.

La treva d’avui obre, encara que això pugui sonar a tòpic, un escenari molt interessant per a tots aquells que estiguin interessats en la política basca, fins i tot per als catalans. Perquè ara podrem comprovar la qualitat de la democràcia espanyola, encara que comptem amb l’antecedent.

Tenim l’antecedent de la negociació del nou Estatut i la veritat és que l’actitud del govern espanyol no ha estat la que calia esperar d’un govern que se suposa que ha d’estar compromès amb el respecte a la voluntat majoritària de, en aquest cas, un poble.

Aquesta actitud ha motivat que més d’un sobiranista basc hagi expressat el seu escepticisme sobre la possibilitat que al final del procés que s’inicia amb el comunicat d’ETA fet públic ahir els bascos puguem realment decidir lliurement i sense ingerències externes, ni tampoc internes, sobre el nostre futur. «Però no heu vist per on s’han passat els espanyols la voluntat del vuitanta-vuit per cent del Parlament?», és el dubte, més que raonable, que hem escoltat a Euskal Herria els últims mesos. Perquè d’això es tracta, que al final del llarg i difícil camí que des d’ahir els bascos veiem més clar, puguem decidir el que volem ser, al marge del que opinin els parlamentaris de Cuenca (Espanya) i Marsella (França).

Avui comença la Champion que els bascos sobiranistes (des de sectors importants del PNB fins a l’esquerra abertzale, juntament amb la majoria sindical i social d’Euskal Herria) haurien de jugar els pròxims anys. Seran capaços de guanyar-la? Dependrà de la capacitat que tinguin de treballar en conjunt aparcant temporalment les disputes domèstiques.