Tots els presidents espanyols han volgut pactar amb ETA en algun moment per aconseguir posar fi a la lluita armada al País Basc. Tant la UCD d’Adolfo Suárez, com el PSOE amb Felipe González, com el primer govern del PP presidit per José María Aznar van establir mecanismes de diàleg amb l’organització armada amb aquesta finalitat, conscients de la glòria política que els reportaria la possibilitat de passar a la història com «el pacificador del País Basc». Fins i tot Leopoldo Calvo Sotelo, president entre el mes de febrer del 1981 i la victòria electoral del PSOE, l’octubre del 1982.
José Luis Rodríguez Zapatero ha anunciat la possibilitat d’obrir un camí de diàleg en el mateix sentit, que a diferència de les anteriors ocasions, encara no s’ha materialitzat en cap proposta ni moviment concret. Sobre la taula només hi ha esperançadores expectatives i més de dos anys de treva no declarada, durant els quals ETA no ha atemptat contra la vida de ningú. A banda, Zapatero ha estat l’únic que ha portat el tema al Congrés per obtenir el suport de la cambra a una possible negociació, i ha defugit anteriors secretismes en les relacions ETA-Estat.
La gran diferència en l’actual temptativa és, però, el paper de l’oposició. En els continuats contactes que van mantenir els governs d’Adolfo Suárez entre els anys 1976 i 1981, que van culminar amb la dissolució el mes de setembre del 1982 d’ETA politicomilitar VI Assemblea, els partits de l’oposició se’n van mantenir al marge i van deixar les mans lliures al govern, tot i la duríssima oposició que mantenia el PSOE sobre la UCD en aquella legislatura. El PP, entre els anys 1986 i 1989, aleshores en hores molt baixes i a la recerca d’un líder que consolidés el partit, tampoc no va interferir en les anomenades converses d’Alger que van mantenir fins en tres ocasions, i amb treva inclosa, representants del govern de Felipe González amb la cúpula d’ETA. Converses que no van tenir cap resultat i van deixar pas a una de les èpoques més cruentes d’ETA. L’oposició tampoc no en va fer cap utilització política quan el primer govern presidit per José María Aznar va començar un camí de diàleg amb ETA en les converses que hi va haver entre el grup armat i representants del seu govern el 19 de maig del 1999 a la ciutat suïssa de Zuric, després que ETA hagués declarat una treva indefinida vuit mesos abans.
Actualment per primera vegada assistim a una descarada manipulació política de l’oposició a un nou intent governamental de pacificació del País Basc. Malgrat que no hi ha encara res concret i el cas ha estat portat al Congrés per garantir-ne una total transparència, els mateixos dirigents del PP que van dissenyar i dur a terme les converses de Zuric amb secretisme i promeses concretes acompanyades de mesures com l’apropament de 135 presos, ara, en un exercici d’amnèsia política insòlit, s’omplen constantment la boca d’expressions com «traïció», «abaixada de pantalons», «deslleialtat a les víctimes», «covardia», «tribut al terror», etc., i passen per alt descaradament el llegat de les hemeroteques i la memòria històrica en aplicació d’una perillosa estratègia del tot s’hi val per enderrocar un govern legitimat per les urnes que consideren que els va ser usurpat per fets que no van saber controlar en el seu moment. Aquesta derrota electoral mal païda ha obert el pas a un tipus de fer oposició en què les mentides, tot i ser evidents, sembla que no escandalitzin pel fet de ser habituals. Mentides d’una envergadura tan gruixuda com assegurar que el PP no va obrir mai cap camí de diàleg i de negociació amb ETA. Només cal fer un repàs de la premsa de l’època.
Adolfo Suárez González va ser president del govern espanyol entre el 1976 i el 1981. Des del seu primer any com a cap de govern hi va haver repetits contactes amb membres de la branca politicomilitar i militar d’ETA en nombroses ocasions. La negociació clau va tenir lloc l’any 1979 en unes converses en què van participar tres dirigents d’ETA politicomilitar, dos d’ETA militar i tres oficials de l’exèrcit. Si bé no hi va haver acord amb ETA militar, aquesta reunió va deixar lloc a una altra el 1981 entre el ministre de l’Interior Juan José Rosón i ETA politicomilitar, part de la qual es va dissoldre el 1982. Felipe González Márquez va ser president del govern espanyol entre els anys 1982 i 1996. L’any 1989 van tenir lloc unes històriques negociacions amb ETA conegudes com «les converses d’Alger». L’inici de negociació va tenir lloc l’any 1984 i el govern va prendre com a interlocutor l’històric dirigent Txomín. Refugiat a l’Alger l’any 1986, Txomín va morir d’accident l’any 1987, i en va passar a ser l’interlocutor Antxon. Mentrestant hi havia hagut atemptats com el d’Hipercor a Barcelona i a la caserna de Saragossa, que van portar a trencar les negociacions. El 1988 es reprenen i es trenquen definitivament el 1989. José María Aznar López va ser president del govern espanyol entre el 1996 i el 2004. El 19 de maig del 1999 a la ciutat suïssa de Zuric van tenir lloc unes converses entre representants del govern del Partit Popular i de l’organització terrorista, en un intent del govern d’Aznar de trobar una sortida dialogada al conflicte basc. Per un cantó hi van assistir quatre dirigents d’ETA i per l’altre tres persones dels cercles més pròxims d’Aznar, amb el bisbe de Bilbao, Juan Maria Uriarte, com a intermediari. Tot i que el PP va manifestar una forta voluntat negociadora, l’intent tampoc va reeixir i ETA l’any 2000 va tornar a matar. «Aquesta decisió obeeix als canvis registrats dins el Moviment d’Alliberament Nacional Basc que s’han traduït en intents d’apropament als quals ara el govern vol donar resposta.» José María Aznar a finals del 1998, justificant l’inici de les negociacions amb ETA. «La paraula ‘diàleg’ a mi no em fa por i tinc l’esperança que algun dia arribarem al desitjat article 10 del pacte d’Ajuria Enea.» Jaime Mayor Oreja, ministre d’Interior l’any 1996, fent al·lusió a l’article 10 d’Ajuria Enea que precisament parla d’un final dialogat del terrorisme. «Els terroristes que estan a la presó sortirien immediatament si decidissin deixar les armes.» La presidenta del Senat d’aleshores, Esperanza Aguirre, en unes declaracions a la Universitat Menéndez Pelayo de Santander, l’any 2000. «Aznar mou fitxa per autoritzar que s’obrin contactes secrets amb l’organització ETA. El procés no inclou l’entrega d’armes però sí el respecte a les regles democràtiques. El president pren les regnes del procés de pau assumint personalment el lideratge dels contactes amb ETA.» Informació que publicava el diari El Mundo el dia 4 de novembre del 1998. Sobren les paraules. «Que diguin lloc i data.» Resposta donada de viva veu el dia 9 de desembre del 1998 a la persona que va entregar en mà una carta d’ETA a l’executiu del govern popular dient que assumirien directament les negociacions. «Jo no vull que després d’ETA hi hagi vencedors ni vençuts; vull que se’ls derroti ideològicament.» El ministre de l’Interior d’aleshores, Jaime Mayor Oreja, el 13 de desembre del 1997. «El PP convida els partits a la unitat per a un final dialogat de la violència.» 18 de setembre del 1988. «El comunicat d’ETA obre l’esperança cap a una pau definitiva.» La reacció que va tenir José María Aznar davant el comunicat de treva indefinida que va anunciar ETA el dia 21 de desembre del 1998. «En algun moment ens haurem de plantejar negociar amb ETA.» Declaracions de Santiago López Valdivieso, director general de la Guàrdia Civil, el 10 de març del 1997. A qualsevol president espanyol li agradaria passar a la història amb el sobrenom de «pacificador del País Basc»
)
)
)
