Salvadó va precisar que encara no hi ha un protocol concret per combatre la mosca negra, però que la comissió de seguiment ha avançat molt en la seua investigació, amb l’objectiu que el pla d’actuacions puga començar a aplicar-se aquesta primavera. El delegat del govern va explicar que en els pròxims dies convocaran una reunió de treball amb els alcaldes de les poblacions més castigades per la plaga, i que abans de combatre la mosca negra caldrà fer una sèrie de proves pilot «molt concretes» als trams de l’Ebre més conflictius.

Les proves costaran 120.000 euros i el tram en què es faran els primers assajos són els deu quilòmetres que separen Móra d’Ebre i Miravet, segons va confirmar ahir el president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Josep Solé Arnal. A partir de l’abril, el Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre i el Montsià (Code) i la Unitat d’Ecosistemes Aquàtics de l’IRTA abocaran al riu un producte biològic anomenat BTI, amb l’objectiu d’atacar el creixement de les larves. Amb tot, caldrà que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) rebaixi el cabal del riu al mínim, perquè el producte siga realment efectiu. D’altra banda, tant Solé Arnal com Salvadó van valorar positivament el gran desembassament que la CHE ha hagut d’executar aquesta setmana. «El president de la CHE s’havia compromès a fer un gran desembassament i altres de més petits, d’uns 400 metres cúbics per segon», hi va afegir el delegat de la Generalitat. Amb tot, Salvadó va matisar que les avingudes inferiors a 1.000 m³ per segon poden tenir «efectes netejadors», però que no serviran per arrencar les arrels de les algues i altres plantes aquàtiques, el principal hàbitat de la mosca negra.