diumenge, 12 de març de 2006
> Euromandrosos
"El registre del Parlament Europeu confirma que molts eurodiputats, sobretot del PP, cobren sous molt alts per no fer res"
ALBERT SEGURA.
"Barcelona"
Cobren molt i treballen poc. Els eurodiputats són, de llarg, els parlamentaris més ben pagats, l'elit econòmica de la classe política. ¿Però són també els més mandrosos i els que menys esforç hi dediquen? N'hi ha prou de consultar el registre del Parlament Europeu per confirmar que molts s'han guanyat a pols aquesta mala fama. Però no es pot generalitzar perquè a Brussel·les i a Estrasburg uns quants eurodiputats, sobretot els catalans, sí que suen el sou. Raül Romeva, d'ICV i adscrit al grup dels Verds Europeus, és de molt l'eurodiputat de l'Estat amb més activitat parlamentària -amb només el socialista Josep Borrell, que presideix el Parlament Europeu, al davant. Ignasi Guardans, de CiU, i Bernat Joan, d'ERC, també destaquen.
Però Brussel·les és també un gran cementiri d'elefants. Importants polítics espanyols viuen allà un exili daurat, unes vacances pagades en espera que arribin temps millors. Si no, mirin els euroescons del PP. Exministres dels governs de José María Aznar com ara Pilar del Castillo, Cristóbal Montoro i Jaime Mayor-Oreja; l'expresidenta del Congrés Luisa Fernanda Rudi, i l'exportaveu del PP a la cambra baixa Luis de Grandes, intenten superar la derrota de les eleccions del 14-M hibernant al caprice des dieux -com es coneix popularment el faraònic edifici del Parlament a Brussel·les, que vist des de l'aire té la mateixa forma que la caixa del conegut formatge. També hi són el periodista Luis Herrero, el dirigent del PP basc Carlos José Iturgaiz i la madrilenya Ana Mato.
En aquests 19 mesos de legislatura, Pilar del Castillo, que té el pitjor registre dels 54 eurodiputats de l'Estat, només ha fet dues preguntes parlamentàries i ha parlat dues vegades en un debat. Això és una intervenció cada cinc mesos! Què ha fet la resta del temps l'exministra d'Educació, Cultura i Esports? Luisa Fernanda Rudi té registrades quatre preguntes i només ha parlat una sola vegada en el ple. Cap dels vuit eurodiputats del PP esmentats supera les 23 intervencions sumant totes les preguntes, les propostes de resolució, els debats i els informes en més d'un any i mig de sessions. A més, sovint utilitzen el seu escó no per discutir temes que afecten la Unió Europea sinó per fer oposició, des de Brussel·les o Estrasburg, al govern de Rodríguez Zapatero o, per exemple, a l'opa de Gas Natural sobre Endesa -Del Castillo, Rudi, Montoro, Mayor Oreja i Vidal-Quadras han presentat preguntes sobre aquesta qüestió. En l'altre extrem trobem que els eurodiputats del PP que sí que treballen són els que ja tenien escó la legislatura passada. És el cas dels populars Daniel Varela, José Ignacio Salafranca i Salvador Garriga -tots tres són eurodiputats des del 1994 i l'útim també va ser-ho entre els anys 1987 i 1989-
Cada eurodiputat cobra 7.000 euros bruts al mes, d'entrada. A aquest salari base gens mediocre cal afegir-hi les dietes i despeses -més o menys altes depenent de l'Estat de què es procedeixi- que és el que acaba fent que es dispari el sou.
Al PSOE també hi ha dades escandaloses i ovelles negres, tot i que menys. Els eurodiputats Alejandro Cercas, Roda Díez, Francisca Pleguezuelos, Joan Calabuig i Iratxe García, tots cinc amb menys de 15 intervencions en 19 mesos, en són un exemple.
Els eurodiputats que pertanyen a grups petits i també els que són l'únic representant del seu partit ho tenen més fàcil per fer-se veure. No han de competir amb 200 eurodiputats més del seu propi grup, com els passa als del PP i als del PSOE. I participen en més comissions, intergrups i són responsables de més temes. Això dóna peu, per exemple, a fer més propostes de resolució. Però pertànyer a un grup gran no és excusa per no treballar. Fer preguntes, per exemple, és una iniciativa individual sense cap límit màxim.
|
