Samsó ofereix una visió de conjunt en El mecenatge cultural a Catalunya durant el segle XX. «El cas de Catalunya és excepcional: No hi ha cap cultura en tot Europa en què la llengua i la literatura s’hagin sostingut pel voluntarisme de la societat civil», afirma. Per aquest motiu, en el llibre distingeix el mecenatge particular del col·lectiu, que «es deu, indiscutiblement, a la desinteressada i esforçada intervenció de moltes persones mogudes pel que Pujol deia ‘la voluntat de ser’».

Pel que fa al mecenatge particular, Samsó parla dels «trespeus» que el van sostenir i destaca Millet pel «lideratge que va portar a terme i perquè va anar més endavant del mecenatge». L’empresari va liderar Benèfica Minerva, l’agrupació de patronatge que «va reconstruir mínimament i des de la clandestinitat l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i va finançar l’obra d’intel·lectuals catalans que tornaven de l’exili, com ara Ferran Soldevila i Carles Riba». Samsó comenta també que Edicions Calíope va resultar del mecenatge de Millet a Josep M. de Sagarra per a la traducció de Shakespeare. Sagarra fou un cas particular dins el capítol de mecenatge d’escriptors durant la postguerra perquè «sempre va gaudir d’un tracte i d’una atenció econòmica excepcionals que li van permetre viure d’acord amb el nivell a què estava acostumat». La subvenció al Poema de Montserrat, que va escriure entre desembre del 1942 i gener del 1945, va ascendir a 192.000 pessetes. El poema va ser emprat com a propagandístic per a la gran festa d’entronització de la Mare de Déu de Montserrat que la Comissió Abat Oliva va preparar i que va impulsar el mateix Millet. «Va ser la primera vegada que la llengua catalana es va emprar en un acte públic», diu. Pocs dies després, el 27 d’abril de 1947, el governador civil de Barcelona va ser destituït i es va fondre la política de permissió.