diumenge, 26 de febrer de 2006
> ETA diu que la treva a Catalunya ha acostat l'independentisme basc i el català
"L'organització armada afirma, en un document intern, que l'alto el foc ha aguditzat la crisi estructural de l'Estat"
EL PUNT.
"Barcelona"
ETA va declarar una treva dels seus atemptats a Catalunya el febrer del 2004. El fet que la decisió afectés només el Principat i cap altre territori de l'Estat va provocar una tempesta política, ja que havia estat precedida de polèmica per la reunió mantinguda pel president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, amb dirigents de l'organització armada. Tot just dos anys després, ETA assegura que la treva ha enfortit els llaços entre l'independentisme basc i el català. El portaveu d'ERC al Parlament, Joan Ridao, va lamentar que l'organització armada «s'està convertint en especialista a llançar comunicats en el moment més inoportú». Des de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida va coincidir que el document només afegeix «més problemes» a la situació actual.
+ Membres d'ETA anunciant la decisió de suspendre les accions armades a Catalunya el febrer del 2004, en una imatge presa d'ETB. Foto: EFE
|
ETA va manifestar en un document intern que ahir va fer públic Catalunya Informació la intenció d'intensificar els lligams entre el poble basc i el català. Segons les informacions de l'emissora, que va tenir accés al document d'ETA, l'organització armada considera que aquests dos anys sense atemptats a Catalunya han reforçat els lligams entre l'esquerra abertzale i l'independentisme català. El document, que s'ha conegut en ple debat sobre un possible procés de pau al País Basc, amb fortes especulacions sobre un alto el foc definitiu d'ETA de totes les accions armades, no concreta, però, a quines formacions independentistes es refereix. Aquest diari ha pogut saber, però, que algunes formacions extraparlamentàries, com ara Endavant, van ser convidades a assistir al congrés de Batasuna que no es va poder celebrar per decisió judicial. El text, que s'ha fet públic una setmana després de l'últim comunicat d'ETA, es titula Reflexions sobre la iniciativa de Catalunya, té una quarantena de fulls redactats en basc i català, i està datat aquest mateix mes. Per ETA, la treva es manté com un actiu positiu perquè ha reforçat l'interès i el suport dels ciutadans bascos envers Catalunya i les relacions entre l'independentisme basc i el català. ETA defineix com un objectiu polític la «coordinació de la lluita d'alliberació nacional» del País Basc i Catalunya. El comunicat també situa l'anàlisi de la situació política actual de l'Estat espanyol en una crisi estructural com a conseqüència de les reivindicacions de bascos i catalans de viure «lliures i en pau». ETA recorda que la clau per resoldre el conflicte se situa en el reconeixement del dret a l'autodeterminació exercit de manera dialogada i negociada, i justifica que la treva només s'apliqui a Catalunya pel fet que hi ha presos de l'organització en presons del País Valencià. Amb tot, l'organització armada no descarta algun tipus d'atemptat en territori català, però contra «enemics significatius del poble basc», sense concretar quins són aquests objectius que té en el punt de mira.
El document, que analitza el procés que es viu a Catalunya a partir de la reforma estatutària, surt a la llum quan ETA ha superat mil dies sense haver provocat cap víctima mortal, tot i que continua fent atemptats. Al seu dia, la treva indefinida d'ETA a Catalunya, que es va fer pública el 18 de febrer del 2004, va provocar un terratrèmol polític, amb el rebuig de la classe política catalana pel fet que aquesta decisió no era de caràcter general.
Per ERC, «determinats comunicats d'ETA en què se la relaciona amb Catalunya no fan res més que donar arguments als contraris que Catalunya tingui més autogovern», a més de «donar ales al PP a l'hora d'erosionar el PSOE». Duran i Lleida va expressar el seu desig que l'organització armada «deixi de posar-se a la boca el nom de Catalunya», perquè «prou problemes tenim».
|
)
