dimecres, 22 de febrer de 2006
> Un compost bromat molt contaminant i bioacumulable afecta els peixos de l'Ebre
El decabromodifenil èter és molt utilitzat a la indústria tèxtil i del plàstic del curs mitjà del riu
GUSTAU MORENO.
Tortosa
Un equip de l'Institut d'Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona ha descobert que un compost utilitzat per la indústria tèxtil i del plàstic del curs mitjà de l'Ebre, el decabromodifenil èter, pot trobar-se també als sediments i als peixos del tram inferior del riu. La troballa s'ha realitzat en el marc del projecte europeu Aquaterra, que pretén avaluar la contaminació i els seus efectes a l'Ebre. L'equip dirigit pel científic Damià Barceló ha determinat que el decabromodifenil èter és bioacumulable, ja que traspassa les membranes cel·lulars i afecta les hormones, així com els sistemes reproductor i neuronal.
+ Imatge d'arxiu d'una vela gegant localitzada fa un any al Delta. Foto: A.S.
|
El treball de l'Institut d'Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona, que depèn del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha descobert que el decabromodifenil èter pot ser ingerit pels organismes dels ecosistemes fluvials, sobretot pels peixos. El compost bromat, molt utilitzat per la indústria del plàstic i tèxtil amb l'objectiu de prevenir incendis, travessa les membranes cel·lulars i és bioacumulable, fins al punt que pot alterar el sistema endocrí dels éssers vius, amb efectes negatius sobre les hormones tiroides, els òrgans reproductors i el sistema neuronal. El responsable de l'equip investigador, Damià Barceló, va explicar ahir que el compost bromat s'ha trobat principalment als sediments i als peixos de l'Ebre, però no tant a l'aigua perquè el decabromodifenil èter és una substància poc soluble.
Barceló va remarcar que una de les qüestions pendents d'estudi és resoldre si totes les molècules del compost són igual de tòxiques per als organismes vius, així com determinar de quina manera es transformen i transporten al llarg de la cadena alimentària. En aquest sentit, el cap del departament de Química Ambiental va concloure que el possible efecte sobre els humans encara està «en fase d'estudi», però que el descobriment té implicacions en el debat sobre l'ús o la prohibició de determinats compostos en els processos industrials. Barceló va recordar que la utilització del decabromodifenil èter encara està permesa, però que la seua degradació a l'ecosistema és molt tòxica, ja que les molècules més petites poden travessar millor les membranes cel·lulars dels organismes.
|
)
