dimecres, 15 de febrer de 2006
> Una tarda amb Federico Trillo
El portaveu del PP a la ponència de l'Estatut va estar 50 minuts argumentant la posició contrària del seu grup i va deixar a Piqué l'explicació sobre la Val d'Aran. El PP i ERC critiquen el funcionament de les reunions del Congrés
T. RIBA / A. SERRANO.
Barcelona
Què fan reunits durant quatre hores Federico Trillo, Joan Puigcercós, Josep Antoni Duran i Lleida, Joan Herrera i Alfonso Guerra? Un Estatut, sí. Però la qüestió és com. Doncs Trillo, per exemple, gasta 50 minuts en la primera reunió donant una lliçó de dret constitucional per argumentar el rebuig del PP al text. «Com si hi hagués periodistes», explica un ponent. L'exministre de Defensa és un home d'ordre i després d'aquest discurs ell mateix va cedir la paraula a Soraya Sáenz de Santamaría. Vint minuts més. I Josep Piqué? «Ara Piqué, que s'ho coneix, els exposarà la nostra posició sobre la Val d'Aran.» I així va ser. Piqué va defensar, com en la resta de més de 200 articles, que la vall on un dia José María Aznar es va quedar sense llum es quedi igual. En competències i reconeixement, no a les fosques.
Aquesta és només una de les interioritats que s'han viscut de moment en les dues reunions que s'han fet -avui hi ha la tercera- de la ponència mixta Parlament-Congrés per reescriure l'Estatut. Sobre la Sala Sert on es reuneixen ja s'ha escrit molt, però ara el continent es va omplint de contingut. Trillo ha superat en temps d'exposició Joan Ridao, el ponent d'ERC, que arrossega la fama fins a Madrid. Els diputats hi treballen en mànigues de camisa -no sense camisa, com va dir un periodista de TV3 que ja ha entrat en el hit parade dels programes d'humor-, sobre la sala de marbre verd de l'antic Banc Exterior d'Espanya i després de creuar un passadís sota la Carrera de San Jerónimo que sembla el tanatori de les Corts, en definició d'un altre ponent. Allà hi mana Alfonso Guerra, que ha optat per fer votar els articles sobre els quals hi ha esmenes. «Vots a favor de la delegació del Congrés... vots en contra... abstencions.» Més formalisme que a la ponència del Parlament, on no s'aixecaven mans perquè els ponents ja sabien el que feia majoria i el que no. Encara que això del formalisme depèn de qui ho explica. ERC i el PP han acusat Guerra d'arbitrari. Dilluns no hi havia esmenes del PSOE i Guerra va deixar usar les del PP per derivar-hi esmenes in voce de CiU en quatre articles. Això va indignar Ridao, que en la primera reunió hi havia anat amb unes esmenes que no li van deixar ni votar. «Un esperpent», diu Ridao. ERC va acabar votant en contra d'un dels articles (41.5, dret de les dones al propi cos) perquè li van passar un redactat escrit a mà i «sense cap mena d'intel·ligència». «Si es fa amb esmenes més profundes, ho portarem al Tribunal Constitucional», va amenaçar Ridao. «Al final ningú presentarà esmenes pel que pugui passar», va dir Joan Puigcercós. Dilluns es discutien els drets i deures. CiU i ICV-EA deien que tenien un pacte amb el PSOE. Uns per suprimir articles, els altres per mantenir-los. Al final, com en les eleccions, va guanyar tothom. CiU diu que es tanca la porta a regular l'eutanàsia, l'avortament lliure, la poligàmia i la igualtat de les diferents unions estables de parella -interpretacions «exòtiques» que el PP havia introduït en «cercles catòlics», diu ara Duran- i ICV-EA que es manté. Joan Boada no aixecava ahir els braços en senyal de victòria, com una de les diputades del seu grup que sí que ho va fer, però exhibia al Parlament la satisfacció de qui es considera vencedor. Per Boada, com que els articles s'han mantingut tal com van sortir del Parlament «tret d'unes precisions sense gaire importància», ICV pot estar «orgullosa» que l'Estatut incorpori aquests drets. Tornant al Congrés, quan en la roda de premsa posterior el PP donava comptes sobre l'article de les unions de parella «amb independència de l'orientació sexual dels seus membres», Trillo va dir a cau d'orella a un periodista: «De quins membres parlem?»
Després del pacte Zapatero-Mas, els papers s'han invertit. Ara és ERC qui apareix davant de la premsa amb cares llargues. Si a Catalunya un dels ponents definia els de CiU com «els del vinagre», ara els esquerps són els d'ERC. Ridao va definir l'última reunió com «una autèntica pèrdua de temps», perquè es va arribar a votar suprimir una coma.
Fins ara el PSOE només ha ensenyat al PP l'acord entre Zapatero-Mas relatiu al títol primer. El finançament haurà d'esperar o el PP s'haurà de conformar amb la fotocòpia d'un diari que Alfredo Pérez Rubalcaba va donar a Eduardo Zaplana quan li va demanar comptes.
|
