dilluns, 6 de febrer de 2006
> Antoni Varés: una visió encara més atrevida
El mateix any que Selecta publicava les Obres completes de Prudenci Bertrana, el 1965, el cartellista i cineasta gironí Antoni Varés (1928-1966) es posava a treballar en el guió de l'adaptació cinematogràfica de la seva novel·la més coneguda. El Josafat de Varés, que amb tota probabilitat hauria hagut de veure la llum l'any següent, coincidint amb el seixantè aniversari de la publicació del llibre, va quedar al final enterrat en un calaix amb la mort del cineasta gironí el mateix any que es complia l'efemèride. Ara, el centenari de la novel·la haurà servit també per treure la pols a aquelles quartilles que, segons Albina Varés, filla del polifacètic cineasta, definien fins al més petit detall un projecte que ja era a punt de filmació i del qual podria existir fins i tot alguna provatura, si és cert que el càmera que va assistir el director, un tal Arturo Antúnez, del qual no es té cap més informació, va rodar i conservar alguns minuts de pel·lícula de la Catedral i el barri xino, els escenaris principals de l'obra. Això és almenys el que recorda Lluís Bonavia, que va col·laborar estretament amb Varés en els preparatius del film i que conserva els dibuixos i les fotografies amb què havien planificat meticulosament cada pla. De fet, ja tenien escollit l'actor, Emili Garcia, el mateix intèrpret de L'home del sac (1963), i havien obtingut ja el consentiment d'Aurora Bertrana per adaptar l'obra del seu pare. El resultat hauria estat un Josafat molt més escabrós i atrevit que l'original, adverteix la filla de Varés, que sospita que el film difícilment hauria passat els controls de censura.
Tot aquest material gràfic i el guió inèdit formaran part del llibre que preveu publicar l'Ajuntament de Girona per Sant Jordi per commemorar alhora el centenari de Josafat i el quarantè aniversari de la mort de Varés. La filòloga Glòria Granell, experta en l'obra de Bertrana, s'ha fet càrrec de la transcripció del text i d'un estudi preliminar en què analitzarà el pas de l'escriptura a la imatge i les alteracions -més enllà del canvi del nom de Josafat pel de Joanot- que experimenta la història en mans d'un altre creador i en un nou període històric. El volum es completarà amb una anàlisi tècnica d'Elena Nogué.
|
