dijous, 26 de gener de 2006
> Barcelona encara no pot embargar a ciutadans de fora de la ciutat perquè falta l'acord amb les caixes
Fa tres mesos, Clos va signar un conveni amb la Generalitat que el facultava per fer-ho
MARIONA SÒRIA.
Barcelona
Tot i tenir un conveni signat amb la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona encara no pot embargar a ciutadans de fora de la ciutat per multes pendents de pagar. Tres mesos després que les dues administracions fessin oficial l'acord, els bancs i les caixes encara no hi han donat el vistiplau, i, per tant, mantenen congelat aquest procés. Les entitats han demanat fer un grup de treball conjunt per acabar de pactar els serrells de l'operatiu.
L'Ajuntament de Barcelona continua tenint les mans lligades contra els incívics de fora de la ciutat. Tot i que, fa tres mesos, es va anunciar que el consistori podria embargar els que no paguessin les multes encara que no visquessin a Barcelona, aquest mecanisme està aturat. L'operatiu permetrà embargar, dels comptes dels infractors, l'import de les multes impagades per actes incívics -com els que regula la nova ordenança- comesos per ciutadans amb domicili de fora de la ciutat.
Amb la signatura del conveni, la capital catalana es convertia en la primera ciutat de tot l'Estat amb potestat per embargar fora del seu territori. A preguntes dels periodistes, l'alcalde, Joan Clos, va insistir a dir que el mecanisme es posava en marxa el mateix dia en què se signava l'acord, el 5 d'octubre passat. «Així es farà justícia amb els incívics, siguin d'on siguin», va assegurar Clos. La pressa del consistori, però, no concorda amb la de caixes i bancs, peça imprescindible per posar en marxa el mecanisme de l'embargament, ja que les entitats bancàries han de comunicar el patrimoni del deutor perquè es pugui executar. Les entitats -que actuen associades- mantenen congelada la potestat de l'Ajuntament de Barcelona ja que al·leguen que, abans de poder fer-ho, necessiten modificar un protocol d'actuació que tenen per aquest mecansime.
La regidora d'Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona, Montserrat Ballarín, va explicar que es tracta d'un protocol al qual les entitats s'han d'adherir voluntàriament, i aquí rau la dificultat. Els bancs i les caixes ho volen fer en bloc «per protegir els interessos dels seus clients» i, evidentment, no perjudicar el seu negoci.
Tot i que, segons la regidora, «la voluntat és bona», les entitats bancàries poden mantenir bloquejada la potestat del consistori barceloní durant molt de temps.
La legislació és feixuga
Ballarín va recordar que el conveni entre Generalitat i ajuntament no vincula les entitats bancàries. Per això, les tres parts han acordat fer un equip de treball conjunt per acabar d'arrodonir els serrells de l'operatiu. Com en tots els mecanismes innovadors de les administracions locals, el problema rau en una legislació feixuga i, moltes vegades, poc disposada a canviar. Bancs i caixes ja es van assegurar, quan es va aprovar la llei general tributària, no quedar subjectes a cap obligació pel que fa als embargaments d'aquest tipus. Però Ballarín recorda que la llei reguladora d'hisendes locals sí que permet signar convenis de col·laboració en aquest sentit. «No vull pensar que s'hi neguin -conclou Ballarín- però entenc que hem d'actuar amb consens». De moment, l'Ajuntament de Barcelona posarà, en aquest grup de treball conjunt amb bancs i caixes, «els millors tècnics i advocats» perquè aquest conveni no quedi en res, ja que no està disposat que aquesta mesura pionera acabi fracassant.
|
