diumenge, 22 de gener de 2006
> Polítics a un clic
Catalunya lidera la febrada dels blocs a l'Estat i en un trimestre dobla el nombre de diputats i alcaldes, sobretot del PSC i ERC, amb bitàcola
ALBERT SEGURA.
Barcelona
+ El bloc de Miquel Iceta, referent a l'Estat. ERC és, després del PSC, el partit amb més blocs, com el de la diputada Rosa Maria Bonàs. CiU i ICV gairebé no en tenen: el de l'eurodiputat Ignasi Guardans ja fa temps que funciona, i el de Màrius Garcia és dels més nous. Foto: EL PUNT.
|
|
|
|
Els polítics catalans s'han apuntat a la febre dels blocs i, al davant dels espanyols però amb força retard respecte dels nord-americans, anglesos o francesos, cada cop són més els que obren el seu diari personal o quadern de bitàcola a Internet. Diputats, alcaldes, regidors o dirigents de partits, però encara no primeres files polítiques, aposten per les noves tecnologies per dirigir-se i interactuar amb immediatesa i sense intermediaris amb un públic molt més divers que el que troben als canals tradicionals. Donen una imatge dinàmica i moderna i generen complicitat amb el lector i possible elector. En l'últim trimestre s'ha doblat el nombre de polítics catalans, sobretot del PSC i d'ERC, que utilitzen aquesta nova eina de comunicació i màrqueting polític. És un no parar: ahir mateix, l'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, del PSC, va obrir un bloc a la xarxa (joanantonibaron.blogspot.com).
De Howard Dean a Junichiro Koizumi.
El president del Partit Demòcrata dels Estats Units i governador de Vermont, Howard Dean, és considerat el polític pioner dels blocs. Fent campanya al seu diari electrònic (deanforamerica.com), Dean va aconseguir col·locar-se com a favorit en les primàries demòcrates del 2004, que finalment va guanyar John Kerry. També va ser un dels primers a obrir bloc el vicepresident de l'Iran, Muhammad Ali Abtahi (webneveshteha.com). El primer ministre japonès, Junichiro Koizumi, escriu cada setmana a la seva web (kantei.jp) una columna que anomena Cor de lleó i que envia per correu electrònic a tots els seus subscriptors -també traduïda a l'anglès-. Això és el mateix que ja fan aquí el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, que publica i envia per correu electrònic una carta web cada divendres, o el viceprimer secretari i portaveu del PSC, Miquel Iceta (iceta.org/bloc), que ho fa cada diumenge. El que escriuen Duran i Iceta habitualment apareix l'endemà publicat als diaris.
«Ningú escriurà per ella».
La nova presidenta de Xile, Michelle Bachelet, també va fer campanya en el seu bloc (blog.michellebachelet.cl). La frase «ningú escriurà per ella» encapçalava el diari de Bachelet, que ja advertia que escriuria «en la mesura que la intensitat de la campanya ho permeti», i oferia «mantenir una conversa sense ofenses ni desqualificacions», només amb comentaris «moderats». De vegades la possibilitat de fer comentaris anònims a polítics porta a l'insult, però això no és el més habitual, i en general el debat és obert i respectuós. Tot i així, hi ha blocs, com ara el de l'alcalde d'Argentona, Antoni Soy, d'ERC, (blocs. mesvilaweb.com/bloc/5989), que no permeten la interacció. Soy, un dels negociadors de l'Estatut d'ERC, és la millor prova de la informació de primera mà que pot oferir aquesta nova eina si s'utilitza bé: el dimecres 11, a mitjanit, després de reunir-se amb el PSOE a Madrid, va publicar un text al seu bloc en què explicava com havia anat la negociació.
El bloc de Miquel Iceta, referent.
Els blocs de polítics han començat a consolidar-se a l'Estat espanyol després de l'últim cicle electoral. El lehendakari, Juan José Ibarretxe (ibarretxe.com/bitacora), i el vicepresident de la Xunta de Galícia, Anxo Quintana (quin2005.com/diario), escrivien un bloc de campanya quan eren candidats del PNB i del BNG, respectivament, en les eleccions basques i gallegues, l'abril i el juliol del 2005. Tots dos van deixar d'escriure-hi després de les eleccions. El socialista Miquel Iceta ja havia obert la seva pàgina web l'agost del 2003, tres mesos abans de les últimes eleccions municipals. A diferència d'Ibarretxe i de Quintana, però, el portaveu del PSC no ha deixat d'escriure-hi mai. Ara ho fa setmanalment, però en les últimes eleccions catalanes, quan era director de campanya de Pasqual Maragall, hi escrivia cada dia i responia tots els missatges. La fundació Rafael Campalans fins i tot va recollir en un llibre el diari de campanya d'Iceta. Tot apunta que en el pròxim cicle electoral les bitàcoles electròniques seran una peça clau de les campanyes.
El PSC, el partit amb més blocs de l'Estat.
Si Iceta és un referent, el PSC és, de molt, el partit de l'Estat amb més polítics amb bloc. Això s'explica no només per la influència d'Iceta, sinó sobretot pel fet que, en el seu últim congrés, el juliol del 2004, els socialistes van acordar com a prioritat fomentar la utilització de les noves tecnologies entre els càrrecs del partit, les agrupacions territorials i la militància. I el secretari d'organització del PSC, José Zaragoza, no ha perdut el temps i ha posat fil a l'agulla. El resultat? Quantitativament, el PSC arrasa en relació amb la resta de partits. Però qualitativament, és molt desigual. Hi ha blocs molt elaborats i actualitzats: el del diputat José Antonio Donaire (don-aire.blogspot.com) i el del tinent d'alcalde de Mataró Ramon Bassas (ramonbassas.blogspot.com) en són un exemple. N'hi ha d'originals, com el del també diputat David Pérez (david-perez.blogspot), que manté una conversa imaginària amb una «senyora Ofèlia», però que només ha escrit un cop.
La majoria, senzills i abandonats.
Però l'àmplia majoria dels blocs dels socialistes són molt senzills, menys renovats, i molt semblants. Aquests últims tendiran a desaparèixer. Entre els pitjors, n'hi ha que només tenen una entrada, la del dia que als càrrecs del PSC els van fer la lliçó pràctica, l'octubre passat. És el cas, per exemple, del diputat socialista Mohammed Chaib (mohammedchaib.blogspot.com), que només té un article i no l'ha escrit ni ell, sinó que és una notícia publicada per un diari. De fet, molts blocaires aprofiten els articles que escriuen per a diaris o revistes i, fins i tot, les seves intervencions parlamentàries i els pengen íntegrament al bloc. A més de Baron, uns altres alcaldes socialistes amb bloc són Joan Sabaté, de Tortosa; Antoni Balmon, de Cornellà de Llobregat, i Juan Antonio Vázquez, de Sant Feliu de Llobregat.
No només de política viu el bloc polític.
L'alcalde d'Alella, Andreu Francisco (andreufrancisco.com), d'ERC, hi penja fotografies de les vacances. D'altres alternen els comentaris polítics amb la recomanació de llibres o parlen de música, de cinema o de viatges. El diputat del PP Manuel Ibarz (ibarz.org) hi penja fotografies, de qualsevol tema, fetes al vol amb el telèfon mòbil. Sorprenentment, CiU, tot i ser un partit gran i amb molts càrrecs, no té gairebé blocs, tret del de l'eurodiputat Ignasi Guardans (guardansxeuropa.org) o el del diputat Jordi Xuclà (xucla.blogspot.com). ICV s'ha incorporat fa poc al món dels blocs amb el diari obert pel secretari d'organització ecosocialista, Màrius Garcia (mariusgarcia.blogspot.com). Una llista molt completa dels polítics catalans amb bloc es pot consultar a la bitàcola del periodista Saül Gordillo (blocs.mesvilaweb.com/sgordillo).
|
)
)
)
)
