dimarts, 3 de gener de 2006
> Punt i a part. No és, en absolut, una estàtua a escala natural. S
No és, en absolut, una estàtua a escala natural. Situada al carrer Arquitectura, a l'hospital Vall d'Hebron, aquest conjunt format per una mare i un nen assegut a la seva falda és gegant (d'alçada, 3,62 metres). Però segueix l'essència d'aquest recorregut: no hi ha pedestal, i això la fa pròxima al passejant. L'obra, de bronze, és de l'escultor madrileny Carlos Ferreira de la Torre, precursor de l'art abstracte a l'Estat als anys cinquanta. En aquesta estàtua, però, es decanta més per la figuració, tot i que la mare i el nen tenen formes molt sintètiques. L'escultura, inaugurada el 17 de juliol de 1966, acostuma a estar plena de flors: és costum que algunes mares, en abandonar l'hospital, i si el part ha anat bé, hi deixin un ram.
Maternitat (II)
L'escultora Luisa Granero va guanyar l'any 1956 un concurs de la Diputació de Barcelona per aquest conjunt escultòric, que inicialment es coneixia com Ajut al desvalgut, i que es pot contemplar als jardins de la Maternitat. La peça, de pedra calcària, representa una mare amb un infant -una mica més gran que la mida natural-, descansant arran de terra. Jaume R. Vallverdú adverteix en el catàleg d'art públic que la pedra de l'estàtua té alguns problemes de porositat i que hi han aparegut esquerdes preocupants. Aconsella un bon estudi de restauració.
Serenitat
És l'estàtua d'una dona escolpida per Josep Clarà, que l'any passat va ser col·locada a la plaça de l'Armada. L'any 1928 es va posar a Miramar i el 1970 a l'avinguda de l'Estadi, prop del Palauet Albéniz. Clarà va crear aquesta obra l'any 1916, amb la qual va participar al Saló de Tardor de París. Com a anècdota, un magnat nord-americà en va comprar una còpia que va regalar perquè s'exhibís al Meridian Park de Washington. Es tracta d'una figura femenina asseguda. Clarà hi va voler imprimir la idea de fertilitat.
Nimfa que es pentina
Aquesta escultura de marbre blanc, coneguda popularment com a Retortijo, és de l'any 1929 i, abans de la seva ubicació actual a la plaça Joaquim Folguera, va ser pensada per ornamentar els jardinets del passeig de Gràcia i fins al 1968 es va exhibir al Turó Parc. La va crear l'escultor Joan Borrell i Nicolau. Reprodueix una noia asseguda a terra, cargolant-se els cabells amb la mà. Tal com escriu Margarita Tintó i Sala en el catàleg d'art públic, és una escultura que recorda força Desconsol de Josep Llimona. Ara bé, la nimfa de Borrell i Nicolau va vestida amb una túnica clàssica.
Joventut
Estàtua de marbre blanc gairebé invisible per la vegetació, creada el 1952 per l'escultor Josep Manuel Benedicto i situada a la plaça Francesc Macià. És un nu femení, amb el pubis cobert per un vel. La noia, asseguda a terra, es cargola els cabells amb una mà. El mateix any que es va col·locar la peça li van trencar el nas i el braç esquerre. Els trossos van ser recuperats i els van tornar a enganxar.
|
