dijous, 3 de novembre de 2005
> Mas, De Madre i Carod, ja tenim selecció!
l'apuntador
JOSEP MARIA PASQUAL.
En un mes, com qui diu, hem viscut dos episodis d'unitat, també com qui diu, extraordinaris. Un, el de l'aprovació del projecte de nou Estatut al Parlament de Catalunya i, l'altre, ahir mateix, el de la presentació en el debat de presa de consideració del mateix text pel Congrés dels Diputats.
La imatge de Mas, De Madre i Carod, companys de pupitre en l'arena de l'hemicicle espanyol, que vam poder veure ahir, té el mateix valor simbòlic que la imatge de Maragall i Mas amb el dit gros enlaire davant d'un Tàpies a finals de setembre passat. Per cert, un incís, Mas, De Madre i Carod, podrien ser tres dels caps de llista, els dels tres partits majoritaris, en les pròximes eleccions al Parlament. Fi de l'incís. L'anada ahir a Madrid va ser com un partit de Champions del Barça en camp contrari. L'equip de tres parlamentaris va fer desplaçar molts seguidors, que per donar-los suport van ocupar sectors importants de la grada. Fins i tot es va organitzar un vol xàrter, que va acompanyar l'expedició. Les entrades es van exhaurir i molts socis es van quedar sense entrada per a l'important partit de classificació, que no era encara la final. L'equip, però, amb una alineació de gala, Mas, De Madre i Carod, més que d'un Barça es tractava d'una selecció, la selecció política catalana, amb els jugadors més en forma.
Tots tres es van treure la samarreta dels seus equips respectius, CiU, PSC-CPC i ERC, i es van vestir amb la samarreta de la selecció, per defensar un interès comú a tot el país. Fins i tot hi havia un reserva, a la banqueta, en Saura, d'ICV, que no podia jugar de titular perquè, com sap tothom, en aquesta mena de partits només poden jugar tres. Com que tampoc no hi va haver lesionats, Saura es va quedar sense jugar, però el seu nom va ressonar, per cortesia, per la megafonia de la cambra. L'equip contrari era el PP, que va fer una rabieta i va perdre. No per golejada, però sí amb un resultat clar. I l'equip arbitral era el PSOE, encapçalat pel cap del govern espanyol, el senyor Rodríguez Zapatero del col·legi lleonès.
No se sap del cert si l'àrbitre va ajudar la selecció catalana en el partit d'ahir o si la selecció catalana està ajudant l'àrbitre, cosa lletja en tots dos casos, però qualsevol que hagués vist el partit arribaria a la conclusió que hi ha una gentil complicitat entre les dues parts, almenys d'entrada. L'esquema apuntat ahir al Congrés té una total simetria amb el que es va viure en el tràmit de redactat del projecte de nou Estatut al Parlament. Tothom està d'acord que vol un nou Estatut, que el text final no acabarà d'agradar del tot a ningú i que, com que el que tenim ara ja no serveix, segur que podrem dir que el nou és millor. El PP tornarà a quedar-se sol dient que no, un no inútil aritmèticament. I al final algú es tornarà a fotografiar amb el dit gros alçat. Aquest serà el punt més important de la negociació perquè, l'endemà, hi haurà eleccions. Tornarà la lliga, vaja.
|
