dimarts, 1 de novembre de 2005
> La filòloga reusenca Mònica Batet guanya la 25a edició del premi Just Manuel Casero
Pasqual Maragall va assistir a l'acte de lliurament del premi, que es va endur una novel·la sobre una nissaga de llibreters
DANI CHICANO.
Girona
La filòloga reusenca Mònica Batet, dinamitzadora del Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, va ser proclamada ahir guanyadora de la 25a edició del Premi Just Manuel Casero de novel·la curta, que convoca la Llibreria 22 de Girona. Batet, que ahir va assistir a l'acte de lliurament, celebrat a la sala gironina La Planeta, en el qual també hi va ser present el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va presentar a concurs sota el pseudònim d'Eduard Valls la novel·la El ventre de la balena , en què ressegueix la història d'una nissaga de llibreters. L'escriptor Vicenç Pagès, portaveu del jurat, va destacar l'estil «cubista, poc habitual» de la narració. El finalista va ser el barceloní Josep Buldó amb l'obra Marioneta o l'amiga de Rousseau .
+ A l'esquerra, la filòloga Mònica Batet. A dalt a la dreta, tots els guanyadors del Casero que van assistir a l'acte, i a sota, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, amb la consellera Marina Geli, l'alcaldessa Anna Pagans i la delegada del govern Pia Bosch. Foto: M. RUIZ.
|
|
|
Vicenç Pagès va ser l'encarregat de transmetre al públic que omplia La Planeta les consideracions del jurat -el mateix Pagès, Margarida Casacuberta, Ponç Puigdevall, Imma Merino, Miquel Pairolí i Guillem Terribas, que és secretari sense vot- sobre la vintena d'obres presentades a concurs i, molt especialment, sobre la finalista i la guanyadora. Respecte a la novel·la finalista, Marioneta o l'amiga de Rousseau, de Josep Buldó, va dir que no havia guanyat «d'un pèl» -la votació final va afavorir l'obra de Batet per 2 vots a 3-, ja que es tracta d'una obra «d'època, investigada i meditada, que aconsegueix reflectir el llenguatge epistolar del segle XVIII de manera molt creïble». Pel que fa a El ventre de la balena, de Mònica Batet -l'autora va assegurar que desconeixia l'existència del llibre de Javier Cercas que té el mateix títol-, Pagès es va remuntar a l'inici del cubisme amb Picasso, l'any 1907, per comparar-ne la tècnica i fer-ne la translació al camp literari: «Es tracta de descompondre i recompondre la realitat trencant les fronteres de l'espai i el temps en favor de la narració. Aquesta és una novel·la de narrativa cubista, que no és un estil gaire utilitzat, i que en aquest cas s'aplica a les relacions familiars, entre pares i fills, germans, cònjuges, i fins i tot en relacions empresarials.» La novel·la narra la història d'una família que regenta una llibreria i que convoca un premi literari. Pagès va destacar que l'obra explica «una història humana, amb un llenguatge senzill i mitjançant un muntatge raonablement sofisticat».
L'acte d'entrega del premi, dotat amb 2.000 euros i la publicació de l'obra per part d'Editorial Empúries, que celebrava el seu 25è aniversari, va resultar emotiu. Guillem Terribas, mestre de cerimònies i propietari de la Llibreria 22, que convoca el guardó, va fer una repassada pels 25 anys d'existència del guardó, amb intervencions puntuals d'alguns dels guanyadors que van assistir a l'acte -Josep Valls, Sílvia Manzana, Josep Pujol, Àstrid Magrans, Josep Maria Fonalleras, Miquel Fañanàs, Josep Pastells, Albert Figueras, Joan Daniel Beszonoff, Oriol Ràfols i Joan Negre-, i la interpretació de cinc temes a càrrec del cantautor gironí Josep Thió, exmembre del grup Sopa de Cabra, que servien per il·lustrar l'època de què es parlava. Així, Thió va interpretar temes populars com ara L'Empordà, i d'altres menys coneguts com ara Dies freds de mans calentes, Et miro somriure o una nadala alternativa amb lletra reivindicativa i pessimista en la mateixa mesura.
El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, que assistia per segon any consecutiu a l'entrega del premi, va tancar l'acte fent una petició expressa als ciutadans gironins: «En un moment en què Catalunya diu a Espanya el que vol ser i el que vol que ella sigui, Girona ha de ser alguna cosa més que la ciutat més gentil o més fina, ha de ser alguna cosa més del que és i del que ha sigut sempre. Ara és quan ens cal coratge i ambició per part de tots.»
|
)
)
)
