dilluns, 10 d'octubre de 2005
> Crònica d'una reconciliació
La Generalitat finança la restauració d'un monestir grec com a desgreuge per les massacres dels almogàvers
EUSEBI AYENSA.
Athos (Grècia)
Catalunya va escriure ahir al monestir de Vatopedi, a la comunitat monacal de l'Athos, a Grècia, l'última pàgina de la llarga història comuna que comparteix amb els grecs. El portaveu del govern i conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, va inaugurar la restauració de la torre del tresor del monestir, finançada per la Generalitat com a desgreuge per les massacres que tropes catalanes dels almogàvers van cometre el segle XIV. La torre del tresor és un antic trull que acull l'esplèndida col·lecció d'obres d'art regalades al monestir al llarg de la història pels emperadors bizantins, els tsars de Rússia i altres monarques cristians.
+ El monestir de Vatopedi amb l'edifici restaurat. Nadal lliurant a l'higumen, el pare Efrem, una estàtua de Sant Jordi, ahir durant la inauguració. Foto: PHAIDON HADJIANTONIOU
|
|
En aquesta regió de Grècia, que constitueix una república monàstica independent, la memòria històrica ha arrelat amb una força extraordinària, i fets esdevinguts fa segles són recordats com si haguessin tingut lloc ahir mateix. Això explica que fa deu anys, quan el cantautor escalenc Josep Tero va manifestar al monjo que el va atendre a la seva arribada al monestir d'Ivíron que era català, aquest el foragités immediatament d'aquell edifici pel simple fet de ser descendent dels pirates catalans -això és, dels almogàvers de la Companyia Catalana-, que a principi del segle XIV van arrasar uns quants monestirs atrets per les esplèndides relíquies que aquests atresoraven.
Aquest acte de reparació -per al qual va ser decisiu el secretari general del Departament de la Presidència de l'últim govern de Jordi Pujol, Carles Duarte- culmina diversos intents anteriors de reconciliació amb aquesta comunitat religiosa i, per extensió, amb tota Grècia. Així, no s'ha d'oblidar, i el conseller Nadal no es va estar de recordar-ho en el seu vibrant discurs, que fou precisament un monarca català, Jaume II, qui l'any 1308, alertat d'aquests atacs per Arnau de Vilanova, intercedí perquè els soldats de la Companyia Catalana respectessin els monestirs de l'Athos i amb ells tots els seus monjos i servidors, i que no els causessin cap dany en els seus béns i propietats, acollint-los fins i tot sota la seva protecció, convençut com estava que un acte així «seria grat a Déu». Un gest com aquest -assenyalava el gran historiador de la Grècia catalana, Antoni Rubió i Lluch- posava un raig de claror i de dolcesa en aquell episodi ombrívol de la campanya dels catalans a Macedònia.
Molts anys més tard, el 1990, una delegació del Centre Ecumènic de Catalunya va lliurar solemnement a les autoritats religioses del monestir de Simonos Petras, a la costa sud de la península grega de l'Athos, el primer document de desgreuge vers les víctimes dels bàrbars atacs dels almogàvers.
Ahir diumenge, doncs, després d'una cerimònia religiosa, Joaquim Nadal, juntament amb el ministre de Macedònia i de Tràcia, Nikos Tsiartsionis, i el viceministre d'Economia del govern grec de Konstandinos Karamanlis, Petros Dukas, va obrir els tres panys que donaven accés a la torre del tresor, en la qual s'exposen algunes de les peces més sublims de l'art bizantí d'època paleòloga (s. XIII-XV), com ara manuscrits, icones i objectes per a usos litúrgics. A la sala noble del monestir, el pare Efrem insistí en la profunda significació d'un gest com aquest, que «posa de manifest la gran sensibilitat espiritual, històrica i cultural de la nació que l'ha dut a terme». Després d'ell, el ministre de Macedònia i Tràcia insistí en el fet que el govern de Catalunya ha demostrat als ulls de tot el món que el reconeixement d'un episodi desafortunat de la història pàtria, lluny de comportar odi i fanatisme, impedeix la seva repetició.
Nadal, que prengué la paraula en tercer lloc, va assenyalar que si bé «el dany espiritual és sempre intangible i mai es pot reparar del tot», el gest de la Generalitat és «ple de voluntat i de bon cor». El conseller portaveu va citar el monjo Arsenios, el responsable d'activitats culturals del monestir de Vatopedi, que durant la rebuda oficial de la delegació catalana, dissabte, va dir que «si als ulls de Déu mil anys són com un dia, Catalunya no ha tardat ni tan sols un dia a iniciar la reparació dels danys ocasionats pels seus avantpassats». El discurs acabà amb l'ofrena de Nadal i com a penyora d'amistat i de fraternitat espiritual, d'una estàtua de Sant Jordi, el patró que comparteixen grecs i catalans, amb el desig que amb ell pugui tornar a l'Athos la presència catalana sota condicions menys hostils, en un ambient de concòrdia i respecte mutu.
|
)
)
