diumenge, 2 d'octubre de 2005
> Endavant les atxes!
Escriptor
opinió
LLUÍS RACIONERO..
L'Estatut és bo per tres motius: per federalista, perquè Catalunya, Euskadi i Galícia són diferents a la resta d'autonomies i perquè cal un finançament just
La política és l'art del possible i la història, un canvi de condicions objectives i subjectives. L'Estatut aprovat en la transició fou un xic prudent i amb filferros. Tarradellas era un mestre en l'art dels possibles. Trenta anys han canviat els factors objectius i subjectius de Catalunya, amb una Esquerra més forta, votada pel jovent. Jo no voldria la independència i per això no podria ara ser d'ERC, però sí m'agrada el nou estatut que se'ns proposa. Per tres raons: primer per federalista. Crec que és una manera més exacta de reflectir la realitat espanyola -unitat de diversitats- i que és un sistema contrastat a Alemanya o els Estats Units.
Segon, perquè històricament Catalunya, Euskadi i Galícia no són el mateix que les altres 14 autonomies, tot i que Tarradellas va acceptar-ho així.
Tercer, cal posar fi als dèficits de la sanitat i pactar un finançament suficient perquè Catalunya no estigui més apurada que les regions a les quals aporta diners.
Per als que votem i vivim a Catalunya, la consigna és que ens representin, facin anar el país i aconsegueixin de Madrid el necessari que és just i compatible amb la solidaritat.
Cal llegir El País per veure per on aniran els trets. Diu. «La sensació anit -la de dijous després del pacte entre el tripartit i CiU- era de desolació en el govern estatal, tant pel que es refereix al model de finançament, absolutament inassumible per La Moncloa, com pel blindatge de competències.» I parla de «profundes retallades per bé de garantir la seva constitucionalitat i aquesta reforma de la reforma podria tenir com a conseqüència que CiU i ERC no ho assumissin, i se li crearia així un greu problema al PSC».
Ja en parlarem. Aquest estatut, que en si mateix és bo, útil i necessari per Catalunya, és gairebé indispensable per al tripartit per justificar el seu pas pel govern de la Generalitat. El poder corromp i la primera manera en què ho fa és amb els signes externs dels càrrecs públics. Qui vol deixar d'ésser conseller o director o assessor? Que duri, és la consigna.
Per als que votem i vivim a Catalunya, la consigna és que ens representin, facin anar el país i aconsegueixin de Madrid el necessari que és just i compatible amb la solidaritat. Jo crec que d'aquest estatut el més important són els diners i penso que és el parer d'una majoria de catalans com ho assenyalen les enquestes. Ara, quan ho tombin a Madrid, podrem fer un altre exercici de victimisme i tots descontents, que és com celebrar l'Onze de Setembre.
|
