diumenge, 2 d'octubre de 2005
> El viacrucis de la reforma estatutària
Els negociadors han hagut d'afrontar diferències, pressions i contratemps, fins i tot, un canvi en el govern estatal
MAITE MONTROI.
Barcelona
Les negociacions d'última hora, les reunions secretes de les darreres setmanes i les sessions parlamentàries fins ben entrada la matinada podrien fer pensar que el procés estatutari ha estat marcat per la pressa, fins i tot, per la precipitació. Valoracions subjectives a banda, el cert és que fa gairebé tres anys el Parlament va aprovar una resolució que instava a reformar l'Estatut en l'actual legislatura, si bé els ciments d'aquest procés els va posar l'actual govern amb el Pacte del Tinell fa un any i nou mesos. Des de llavors, els quatre grups que divendres van donar el «sí» al nou text han hagut d'afrontar diferències i desconfiances mútues, ingerències, pressions i contratemps, fins i tot, un canvi en el govern estatal. I això encara no ha acabat.
El procés de reforma es remunta al 7 d'octubre del 2002, quan el Parlament acorda «emprendre en la pròxima legislatura els tràmits necessaris per a la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i per a la devolució dels drets històrics».
El pas decisiu, però, el dóna l'actual govern quan ICV, PSC-CpC i ERC firmen el Pacte del Tinell el 14 de novembre del 2003. El primer punt de l'Acord per un Govern Catalanista i d'Esquerres a la Generalitat recull l'elaboració d'un nou estatut. Totes tres formacions, com també CiU, havien inclòs aquest compromís en els programes electorals.
273 hores de ponència.
El 12 de febrer del 2004 arrenca la ponència. Inicialment, en formen part representants de CiU, PSC-CpC, ERC i ICV. Més endavant, s'hi incorporarà el PP. El 24 de juliol comença a redactar-se la proposta de reforma de l'Estatut després d'escoltar les propostes de tot un seguit d'entitats. L'informe queda enllestit el 27 de juliol passat, tot i que encara caldrà passar el sedàs del Consell Consultiu. Tot aquest procés ha requerit unes 273 hores corresponents a 50 sessions de la ponència i 18 reunions del grup de treball.
Canvi en el govern de l'Estat.
El 14 de març del 2004 el PSOE guanya les eleccions generals. Es tracta d'una victòria inesperada -si més no, les enquestes fetes uns dies abans donaven un resultat ben diferent- i els grups catalans hauran d'adaptar-se a la nova situació. No sembla una mala notícia, ja que l'imminent president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, s'ha compromès a donar suport des del Congrés a una reforma estatutària que obtingui un ampli suport al Parlament de Catalunya.
|
