diumenge, 31 de juliol de 2005
> Una nova alternativa per a la Val de Zafán
L'habilitació de la via verda de la Val de Zafan, sobre la línia de l'antic ferrocarril, és una nova oportunitat de generar riquesa al Matarranya i a la Terra Alta
la contra
JOSEP BAYERRI.
+ Amb vistes sobre l'Ebre i després seguint la vall del riu Canaleta, la via verda de Val de Zafán és ja una de les més visitades del país. Foto: ABRAHAM SEBASTIÀ.
|
El ferrocarril de Val de Zafán fou una obra desgraciada. Pensat per esdevenir la sortida marítima de Saragossa al port de Sant Carles de la Ràpita, per Alcanyís, Vall-de-roures, Gandesa, Tortosa i Amposta, mai va arribar a complir els objectius previstos ni va transportar mercaderies. S'aturà a Tortosa, malgrat que les obres d'infraestructura estaven ja del tot enllestides. El seu recorregut quedava molt allunyat tant de Vall-de-roures com de Gandesa, amb algunes estacions al mig del camp a molta distància dels nuclis habitats més propers, fet que limitava la seva utilitat. Des d'Alcanyís derivava un ramal en direcció a Terol, per la conca minera de Montalban, que tindria sortida al Mediterrani pels Alfacs; aquesta obra, amb espectaculars ponts, quedà paralitzada quan només mancava l'estesa de les vies i quan els edificis de les estacions ja tenien portes i finestres.
Durant més d'un segle, referir-se a la Val de Zafán a les terres de l'Ebre era sinònim de reivindicació col·lectiva. El 1870 es va incloure aquesta línia al pla general de ferrocarrils d'Espanya, per bé que les obres van trigar encara dotze anys a començar, i el tram d'Alcanyís a La Puebla de Híjar no entraria en servei fins al 1895. Després va haver-hi una llarga paralització plena d'entrebancs, gestions fallides i promeses no complides. El 1923 es va emprendre el tram d'Alcanyís a Tortosa que no quedaria enllestit fins al setembre del 1941, i encara gràcies a la forta empenta que les obres van rebre l'any 1938, quan milers de presoners treballaren a corre-cuita per fer arribar el tren fins a Horta de Sant Joan i poder abastir les tropes franquistes a la Batalla de l'Ebre. Durant 28 anys, fins a l'ensorrament d'un túnel prop de Bot, el Val de Zafán fou element clau per a les comunicacions d'un ample territori en un país miserable que tot just superava el límit de la subsistència. Els veïns dels pobles del Baix Aragó, el Matarranya i la Terra Alta s'arribaven a peu o en carruatges fins a la dotzena d'estacions de l'itinerari i des d'allí feien cap a Tortosa per enllaçar cap a Barcelona o València. De tornada havien de passar la nit a Tortosa, gairebé sempre recolzats en una de les cadires al bar de l'estació que no tancava mai. Hi havia tres serveis diaris en cada sentit. El primer, l'Autovia, sortia de Tortosa a les set del matí per arribar a Saragossa gairebé a les onze; en creuar el pont sobre l'Ebre feia sonar la botzina amb contundència, fet que suposava una mena de despertador col·lectiu per a la gent de Tortosa. Tornava a la nit per passar el pont puntualment a les nou com demostrava el xiulet. Un altre comboi arrancava després de dinar i moria a La Puebla de Híjar, on s'enllaçava amb un tren correu que feia el recorregut de Barcelona a Madrid; calia, però, esperar una hora, fet que afegit a les parades per reposar aigua a la màquina de vapor allargava el temps per arribar a Saragossa fins a les sis hores. El tercer tren sortia de Tortosa a la vesprada i feia nit a Alcanyís. Tret de l'Autovia, el viatge era un veritable calvari pel gran nombre de túnels, la lentitud de les màquines, la incomoditat dels seients de fusta i el fum carbonitzat que ho envaïa tot i feia irrespirable l'atmosfera.
El 1999 es va habilitar un primer tram de la via verda entre Arnes i Prat de Comte, i ara, amb continuïtat fins a Tortosa, la Val de Zafán s'està convertint en una de les rutes amb més possibilitats per l'extraordinària bellesa natural del marc geogràfic per on discorre, mercès a les inversions de les institucions públiques i a la voluntat dels habitants per recuperar una icona que havia de ser clau per a l'economia de la zona fa dos segles i, a la fi, pot suposar un important suport per al nou redreçament d'aquesta terra.
|
)
