dijous, 21 de juliol de 2005
> Ramon Llull desconhortat?
JOAN SANTANACH.
+ Lo desconhort (Endèndum, 2004).
|
L'any 1295 Llull era a Roma, on esperava obtenir el suport papal als seus projectes. Feia més de trenta anys que havia abandonat la vida cortesana i es dedicava en cos i ànima a la conversió dels infidels; fins llavors, però, havien estat ben minsos els resultats que la seva calculada política d'acostament als poderosos i als monarques europeus li havien proporcionat. El rebien honorablement, se l'escoltaven, sovint coincidien amb els seus plantejaments. Les realitzacions i les ajudes, però, no s'acabaven de concretar. A Roma, a més, Bonifaci VIII no mostrava cap especial sensibilitat envers les seves propostes. Va ser en aquestes circumstàncies que Ramon va escriure Lo desconhort (editat per Endèndum el 2004, a cura de Josep Batalla), un llarg poema en versos alexandrins en què, en forma de diàleg entre un ermità i ell mateix, exposa les seves inquietuds i projectes. Era la primera vegada que Ramon apareixia de forma tan explícita en la seva pròpia obra, però no era nou que lamentés el poc suport que rebia. Ho hem d'interpretar com una mostra de desconhort? O, més aviat, com una reivindicació del seu esforç incansable malgrat les adversitats? Tot sembla indicar que la literatura, una vegada més, ens vol fer entendre el contrari d'allò que diu.
JOAN SANTANACH és professor de literatura catalana medieval de la UB.
|
)
