dijous, 19 de maig de 2005
> El «Llibre de tres» i la paròdia
JOAN SANTANACH.
+ Portada del llibre
|
La literatura aforística compta, ja des de ben antic, amb una rica tradició en català. Cerverí de Girona, Ramon Llull o Anselm Turmeda són autors de remarcables col·leccions de proverbis, en els quals es condensen ensenyaments morals i pràctics. Precisament al darrer dels escriptors citats s'ha assajat d'atribuir, tot i que amb poc convenciment, el Llibre de tres; aquest text, escrit cap al final del segle XIV, consta de cent setanta-una màximes, totes formades per tres elements. S'hi poden llegir sentències tan honestes com «Tres coses salven hom: Pare, Fill e Sant Esperit» o bé «Tres coses fan dona devota: poc parlar e Déu pregar e sovent dejunar». L'anònim autor, però, no s'està d'intercalar-hi afirmacions força menys edificants: «Tres coses fan hom alegre: honor inflada, mala muller soterrada e bella serventa sots flassada» o «Tres plaers són en aquest món: beure en taverna, jaure en bordell e cagar en prat». Sens dubte, l'efecte paròdic dels reculls seriosos és molt superior quan la paròdia es disfressa igualment de seriositat. El Llibre de tres va ser donat a conèixer l'any 1883 per l'erudit francès Alfred Morel-Fatio, i avui el podem llegir en l'acurada edició de Martí de Riquer (Quaderns Crema, 1997).
JOAN SANTANACH és professor de literatura catalana medieval de la UB.
|
)
