dijous, 31 de març de 2005
> Els pedaços més ben aprofitats
Marta Balletbò-Coll estrenarà demà «Sévigné», film rodat en només quinze dies amb restes de negatius d'altres pel·lícules i produït de manera cooperativa. Els actors Josep Maria Pou, Anna Azcona i Eduard Farelo van renunciar al seu caixet
XAVI AGUILAR.
Barcelona
+ Anna Azcona (esquerra) i Marta Balletbò-Coll, en un moment de Sévigné. Foto: EL PUNT
|
Hi ha qui diu que el cinema català viu un bon moment i ho argumenta recorrent a l'estadística: segons el Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya, l'any passat es van fer 34 pel·lícules al país. La realitat, però, és ben diferent. D'aquests films, molts van ser coproduccions amb una mínima participació catalana i alguns fins i tot es van rodar en anglès. Les pel·lícules pensades i filmades en català continuen sent minoritàries, gairebé utòpiques, i acostumen a estar signades per directors que poden acreditar una filmografia més o menys extensa. Són gats vells que sovint demostren tenir més control del petit pastís del cinema català que històries potents i talent per explicar-les, mentre que molts creadors amb idees i capacitat per regenerar la indústria del país lluiten -i de quina manera- per fer-se un lloc entre ells amb l'únic objectiu d'enllestir una pel·lícula i arribar a estrenar-la.
Afortunadament, la cineasta Marta Balletbò-Coll (l'Hospitalet de Llobregat, 1960) ho ha aconseguit i demà estrenarà Sévigné (Júlia Berkowitz). La seva pel·lícula no tindrà una distribució massiva (es projectarà en una sala de Barcelona i una de Madrid), però això ja representa tot un èxit tenint en compte que en algun moment va estar a punt de no acabar-se.
Sévigné mostra com la vida de Júlia Berkowitz (Anna Azcona), una prestigiosa directora teatral, es transforma quan ha de dur a escena una obra sobre Madame de Sévigné. La protagonista haurà de triar entre el seu marit, un respectat i influent crític teatral (Josep Maria Pou), el programador del Teatre Públic (Eduard Farelo) i la imprevisible autora de l'obra (Anna Balletbò-Coll). Balletbò-Coll parla dels diferents tipus d'amor, però també de les relacions maternofilials i de la situació del teatre català en una obra força rodona que va rodar-se en només quinze dies. «Això va fer que l'assaig i la postproducció fos molt important», recorda la directora, que també destaca la importància de disposar d'actors avesats als escenaris teatrals: «Això també ha resultat fonamental, a banda de per les seves grans actuacions, per la lliçó moral que han fet renunciant al seu caixet. Aquesta és una pel·lícula cooperativa. M'estimo més no dir el que ens ha costat, però hi ha qui fins i tot ha hagut de demanar crèdits personals. Això sí: si funciona i dóna algun benefici, el repartirem entre tots.»
Guanyadora el 1995 amb el seu primer film, Costa Brava, del premi del públic al millor film lèsbic del Festival Internacional de San Francisco, Marta Balletbò-Coll va rodar Sévigné utilitzant les cues dels negatius que havien sobrat dels rodatges d'altres pel·lícules i que amb el seu equip havien arreplegat d'aquí i d'allà. «Alguns els vam haver de descartar perquè eren del 1992, gairebé gran reserva», recorden. La diferent durada dels negatius va afegir complicacions tècniques al rodatge, fins al punt que l'acció d'algunes escenes s'havia d'assajar diverses vegades fins que quadrés, comprimida, en un metratge concret.
La diferent tipologia del suport utilitzat va complicar el muntatge i la postproducció, que va durar set mesos, perquè tenia el repte afegit de donar unitat a l'obra. «Acabo de veure'n el resultat i m'he quedat meravellat i feliç. Sembla impossible que amb quinze dies de rodatge i tants condicionants s'hagi aconseguit tanta qualitat», va dir ahir Josep Maria Pou, que comença el film definint-se com «el fill de puta del crític», tot i que «en la vida real no tinc cap problema amb ells».
Tot i la seva posició activa en la lluita per donar més facilitats al cinema independent, Marta Balletbò-Coll no va aprofitar la presentació d'ahir per fer campanya. Sí que ho va fer, en canvi, l'actor Eduard Farelo: «Sévigné hauria d'estar subvencionada perquè això sí que és cinema català, no com les pel·lícules angleses que es fan aquí i que després es doblen per tenir la subvenció. A més, destacaria que és la historia que la directora volia explicar, no la que calia perquè agradés al productor o a qui dóna les subvencions. »
|
)
