dijous, 24 de juny de 2004
>
Conservadors
la columna
MANUEL CUYÀS
.
El govern espanyol, per protegir les dones que són agredides pels seus marits i companys, ha preparat una llei que posa en pràctica allò que s'anomena la discriminació positiva i que vol dir que les dones tindran una protecció especial davant els homes. Discriminació positiva, tolerància zero... cada dia ens inventem parelles de paraules que van a estiracabells mútuament.
El text legal ha estat analitzat per uns juristes que han conclòs que la discriminació, per positiva que sigui, no és un concepte que tingui a veure amb la justícia i han reclamat que la llei prevegi que també hi poden haver homes agredits com hi poden haver nens i persones grans en la mateixa situació. La progressia habitual ha qualificat aquests juristes de «conservadors», que és una de les presumpcions més greus que poden recaure avui sobre els jutges, els fiscals i els advocats. En realitat els lletrats que blasmen la llei de la dicriminació positiva són uns pessimistes acabats i, com tots els pessimistes, algun crèdit han de tenir i mereixen ser escoltats per veure què diuen.
El que diuen és que el món de la parella i de la família en general no és una historieta de bons i dolents, de víctimes que sempre són d'un mateix bàndol i botxins que sempre són de l'altre, sinó que molts nuclis familiars són una tragèdia autèntica en què les agressions, les humiliacions, els nyic-nyic no saben res de sexes ni d'edats. El que també diuen és que el dia que tothom perdi la por que ara, de moment, estan perdent algunes dones -que sempre són més valentes-, les denúncies faran feredat perquè provindran de dones, d'homes, de nens i d'avis, i parlaran d'agressions físiques i mentals, d'abandó, de misèria i de pena de vida. Uns homes de lleis que saben totes aquestes coses poden ser conservadors o no ser-ho però en tot cas coneixen el gènere humà de primera mà o a través de com ha quedat retratat al llarg de la història i de la literatura de tots els temps
|
