dimecres, 10 de desembre de 2003
>
El pebre i la sal
El lector escriu
JOSEP GARCIA I FORTUNY. Barcelona.
.
El dia 30 de novembre vaig visitar l'exposició La cuina medieval catalana, al Palau Robert. En aquesta mostra s'intenta apropar al visitant tant a la cuina cristiana com a l'andalusina (segles XIII-XVIII). Mitjançant plafons fotogràfics s'hi mostren tant els ingredients emprats en l'època, com les tècniques culinàries medievals i modernes. Fins aquí tot sembla correcte. Però en arribar al gràfic destinat a les espècies, ens trobem en una mena de laberint. Resulta que apareixen alguns condiments, com la sàlvia, el safrà, o el celiandre, sense cap mena de rètol indicatiu i, per a la resta, ens trobem davant de diversos ingredients escrits en llengua alemanya (el kümmel, que correspon al català 'comí de prat'; fins ara totes plantes per a condiment i de cap manera espècies, juntament amb el gingebre, aquests dos últims exposats dins d'un sac, per la qual cosa podem deduir que reprodueixen un establiment de venda d'aquests productes). Però no acaba aquí la manca d'informació. S'hi troba a faltar la presència de molts altres condiments com l'alfàbrega, l'all, l'ametlla, l'avellana, la ceba, el comí, l'eruga, el fonoll, la matafaluga o la mostassa, per citar tan sols alguns dels emprats en la cuina medieval i moderna catalana. Pel que fa a les espècies, també hi trobem a faltar la canyella, el cardamom, el clavell de giroflé, la cubeba, la galanga, el macís i la nou moscada, les nous d'eixarc, el pebre, el pebre llong o l'espicanard, tots els quals tingueren una importància cabdal dins la cuina dels nostres avantpassats. Sí que és ben cert que algunes espècies no es troben avui dia en els herbolaris, però en canvi són freqüents en mercats de l'àrea mediterrània, com per exemple, al Marroc. Pel que fa a l'espicanard, encara en els nostres dies és una planta que gaudeix de predicament, sobretot al Tibet i, amb paciència, se'n pot aconseguir un exemplar, si més no com a testimoni del passat. Per tant, i per resumir la nostra impressió, creie
m que és una pena que s'hagi desaprofitat una mostra com aquesta tenint en compte les deficiències esmentades, ja que el visitant no coneixedor del nostre passat culinari s'endurà una impressió poc precisa dels condiments, en conjunt, que tingueren una gran importància en la gastronomia de les edats mitjana i moderna. Rectificar -encara que sigui en el futur- (sempre) és de savis!
|
