dijous, 11 de setembre de 2003
>
L'adéu de l'últim líder de la transició
EFE
.
Barcelona
Amb la seva decisió de no concórrer a les eleccions del 16 de novembre, la política espanyola i catalana perdran de la seva primera línia l'últim líder en actiu de la transició, Jordi Pujol, que com a president de la Generalitat ha dedicat 23 anys a la construcció de l'autogovern català i una vida sencera a «fer país». Pujol va escenificar ahir públicament el seu comiat, però, segons els seus col·laboradors, no decidirà del tot el seu futur després de deixar el govern català fins a veure quin és el resultat dels comicis catalans i, així, analitzar fins a quin punt la federació CiU necessitarà del seu capital polític per afrontar el «postpujolisme».
Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 1930) és el màxim líder del nacionalisme català d'aquest últim quart de segle, europeista acèrrim i estadista clau en la governabilitat d'Espanya durant els governs sense majoria absoluta del PSOE (1993-1995) i del PP (1996-2000).
La seva primerenca vocació política va culminar el 1980 a Tagamanent i des d'allà va observar la destrucció generada a Catalunya per la Guerra Civil, cosa que, segons ha relatat en algun escrit de joventut, el va portar a prendre consciència de la necessitat de «construir Catalunya».
Home de profundes creences cristianes, va inicar la seva activitat pública a la Facultat de Medicina -professió que mai ha exercit-, fent tasca d'apostolat amb altres joves nacionalistes agrupats en la institució cristiana Torras i Bages. De seguida es va afegir a la lluita antifranquista, cosa que el va portar a ser víctima de la tortura i a complir més de tres anys de presó en els penals de Saragossa i Girona per haver estat un dels líders dels Fets del Palau.
|
