dijous, 11 de setembre de 2003
>
11 de setembre, cap a un nou Estatut per a Catalunya
President de la Federació de CDC a Tarragona
opinió
JOAN AREGIO.
.
Cada any per aquestes dates, al voltant de l'Onze de Setembre i com un compromís establert, a Catalunya molts representants polítics ens veiem abocats a fer una reflexió sobre el nostre país.
És bo recordar el que commemorem aquest dia, perquè la pèrdua dels nostres drets i llibertats a través de les abolicions de les institucions catalanes el 1714, no és motiu de celebració, sinó de record, de record per no oblidar el que vàrem perdre i el que no pot tornar a passar.
Passats els anys, afortunadament, i amb el devenir dels canvis històrics, passada la repressió de la dictadura i amb l'arribada i l'enfortiment d'un estat democràtic, els catalans poden considerar que l'Onze de Setembre del 1714 és un referent identitari que ens connecta amb unes arrels que ara, passats els anys, demanen saba nova.
Efectivament, m'estic referint a la necessitat que té Catalunya d'un nou Estatut. I és que sovint la societat civil no és conscient que el benestar i la prosperitat social i econòmica de què gaudim els catalans és fruit d'un òrgan que ha regulat i dirigit l'evolució del nostre país els darrers vint-i-sis anys. Ara, passat aquest temps, Catalunya ha arribat a la majoria d'edat, i com un fill a qui les sabates li queden petites per continuar caminant amb comoditat, a Catalunya se li ha quedat petit l'Estatut d'autonomia, i en necessita un altre de més ampli, més còmode i adaptat a les necessitats del moment.
Els canvis de la piràmide poblacional, amb un clar descens de la natalitat, però l'augment de la població, conseqüència del creixement de la immigració, l'evolució tecnològica, l'ampliació de les relacions comercials amb països d'arreu del món, la transformació en les comunicacions, les infraestructures... han exhaurit les possibilitats d'acció de l'Estatut actual. El món canvia constantment, i Catalunya ha seguit amb passos agegantats aquests canvis que marquen la pauta dels qui són competitius dintre d'una societat forta i evolucionada.
No
podem viure mirant al passat, el camí fet, i enaltint-nos de les millores aconseguides durant aquests anys. Des de Convergència i Unió estem convençuts, i així ho volem transmetre a tots els sectors de la societat, independentment del seu color polític, que la columna vertebral de la nostra proposta de nou Estatut és assegurar i reforçar la personalitat pròpia de Catalunya i situar la societat catalana entre les millors en el benestar econòmic.
Cada dia que passa es fa més necessari un nou instrument que ens permeti modificar les regles del joc, un joc dintre del marc constitucional espanyol; la nostra proposta encaixa dintre d'una constitució espanyola com l'actual sempre que s'interpreti d'una manera flexible a favor de les tesis autonomistes.
Aquests dies en què de nou, i donada la proximitat de noves dates electorals, altres formacions polítiques que tenen representació a Catalunya, que tenen votants catalans, tot i que depenen d'un cordó umbilical d'identitat nacional espanyola, han volgut identificar-se com a catalanistes però no nacionalistes, cercant l'ambigüitat que els identifiqui sense gaire compromís, que els faci catalans però sense perdre la fidelitat a Espanya... jo voldria convidar-los a fer la següent reflexió: l'evolució de la societat és inevitable. Catalunya és un dels motors més potents de l'economia de l'Estat espanyol, referent d'industrialització, de cultura, de sanitat i de comerç. En la mesura que Catalunya disposi de més vies d'acció per créixer, aquest motor que representa també serà més fort, i en conseqüència, els catalans des del 1714, els catalans des del 1940, els catalans nacionalistes, els catalans catalanistes i tots els catalans que neixen, arriben, viuen, treballen, estudien i formen part de la nostra societat catalana, entre d'altres, també sortirem beneficiats.
|
