dijous, 11 de setembre de 2003
>
Com cada any
President d'ERC-Tarragona
opinió
JOAQUIM VENDRELL MORENO.
.
Els símbols són importants per als pobles, en la majoria de casos són referents de memòria històrica, però la memòria històrica cal actualitzar-la i revitalitzar-la perquè el present esdevingui compromís amb el passat i esperança i ambició de futur; si no és així, la memòria històrica no va més enllà d'un simple fet de la cronologia històrica. La Diada és un símbol, i dels importants, que tenim com a poble, però en els darrers anys, des d'un punt de vista tarragoní, l'Onze de Setembre no deixa de ser un acte sense actualitzar, una festa més, sense el més mínim sentit reivindicatiu, sense ambició, però tan institucionalitzat (manin uns o altres) que sembla que com a ciutat i com a poble ho tinguem tot fet: és el cofoisme institucional que tant mal ens fa, perquè sembla que ho tinguem tot assolit quan en molts àmbits el més calent és a l'aigüera.
Enguany, sembla que el que trencarà la monotonia d'aquesta festa són les declaracions que es van produint des de les files socialistes i les respostes corresponents des de les files convergents, i viceversa, tot això en l'àmbit nacional. Declaracions, afirmacions, desqualificacions i rèpliques que només es poden entendre perquè som de ple en un moment preelectoral, però tan innecessàries i faltades de sentit comú com estèrils i avorrides perquè és repetir una situació que es produeix inequívocament abans d'unes eleccions, i que no és altra que intentar bipolaritzar l'atenció ciutadana en dues opcions: socialistes i convergents.
Vint-i-cinc anys després d'una constitució i d'un estatut, continuem sent un país amb dèficits nacionals, econòmics, culturals i democràtics que ens estan hipotecant el futur col·lectiu i individual, un futur que tenim dret a forjar-nos nosaltres mateixos. Vint-i-cinc anys després d'una constitució i d'un estatut, els partits grans (llegiu-hi socialistes i convergents) encara no han entès que el consens i la consegüent unitat d'acció política és l'única manera de poder avançar dava
nt un Estat espanyol que cada vegada és més estat i més espanyol; en cas contrari continuarem avançant com els caragols, i si no anem vius acabarem avançant com els crancs, i aquest és un luxe que no ens podem permetre. Tampoc cal oblidar que aquests partits grans han dedicat massa esforços a arreglar els grans temes de l'Estat espanyol, mentre que han estat gasius a l'hora de dedicar-los a arreglar allò que calia arreglar a casa nostra.
Els republicans i republicanes, a Tarragona, hem fet l'ofrena al monument de Rafael Casanova el dia 10 de setembre, i no ho hem fet com un acte per diferenciar-nos dels altres, per demostrar no sé sap què, sinó que ho fem com un toc d'atenció a aquesta falta d'una Diada mancada de reivindicació i amb excés de cofoisme institucional que dura de fa massa temps. De fet, tot és com cada any, però ens agradaria que les forces polítiques que provenim del catalanisme polític fóssim capaces de plantejar un fet reivindicatiu, amb coincidències concretes que ens facin avançar com a poble, que en definitiva farà que millori el benestar de la gent. Probablement seria aquesta l'única manera d'engrescar una societat cansada i avorrida de tanta declaració política acusadora, desqualificadora, estèril i innecessària que no ens porta enlloc.
|
