dijous, 11 de setembre de 2003
>
La bandera espanyola, a la bugaderia
L'entrada d'ERC al govern d'alguns ajuntaments de la comarca ha repercutit en una reducció de símbols
EMMA ANSOLA
.
Mataró
Banderes, retrats, escuts i altres símbols denotadament espanyolistes han estat retirats de parets i façanes aprofitant la proximitat de l'Onze de Setembre. En alguns ajuntaments la seva retirada s'ha fet coincidint amb l'entrada al govern local del grup d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), en d'altres ja fa anys que la bandera espanyola ha desaparegut amb l'excusa de fer neteja o del seu mal estat. Aquests canvis s'han portat a terme amb la voluntat de no crear polèmica, i defugir qualsevol guerra de banderes, però amb la ferma convicció que cal una defensa dels símbols nacionals i locals.
+
A dalt a l'esquerra, façana de l'ajuntamet de Vilassar de Mar; a la dreta a dalt, sala de plens de Teià i, a baix, el despatx de l'alcalde d'Alella, que ha retirat tots els símbols.
Foto:
QUIM PUIG
|
|
|
La reducció de símbols espanyolistes s'ha portat a terme en salons de plens, despatxos d'alcaldes i façanes de l'ajuntament. La bandera espanyola i el retrat del rei Joan Carles I, per aquest ordre, són els que costen més de trobar per les parets i els racons dels ajuntaments, i fins i tot en alguns casos ni la fotografia del president de la Generalitat, Jordi Pujol, s'ha escapat de la neteja.
La majoria d'alcaldes republicans s'han mostrat molt prudents a l'hora de parlar d'aquesta reducció de símbols, recordant el que va passar a Manresa, on la delegació del govern va obligar a reposar els símbols que havien estat apartats. En general a tots els ajuntaments les retirades de banderes o de retrats s'ha fet en silenci però amb la ferma convicció que cal defensar els símbols nacionals i els locals. És el cas de l'Ajuntament de Teià. que governa l'alcalde Andreu Bosch (ERC). En el pacte de govern que va signar amb el PSC ja es feia esment de la voluntat del nou govern de fer una reducció d'ostentació de símbols i prioritzar aquells que representin la nació catalana. A la sala de plens només s'hi pot veure la senyera i, al costat, un retrat del president de la Generalitat. Aquesta reducció de símbols va acompanyada des d'avui de la instal·lació d'un mural, obra de l'autor Gerard Rosés, que ofereix una panoràmica artística del municipi. A l'altra banda de la sala, d'una de les parets penja el redactat de l'Estatut d'Autonomia.
El republicà Andreu Francisco també dirigeix des del 14 de juny el municipi veï d'Alella. La neteja en aquest municipi s'ha centrat en el despatx de l'alcalde, on «convé una ma de pintura», segons paraules del mateix alcalde. De les parets s'ha retirat, entre alguns retrats, un escut de la ciutat d'Alella que no era l'oficial. «Així estem més comòdes per treballar», confessen la majoria d'enquestats. Francisco admet que la renovació de la decoració hauria anat més enllà si hagués aconseguit governar en maj
oria. Aquest, en canvi, no és el cas de l'alcalde de Cabrera de Mar, Carles Rocabert, amb majoria absolutat aquest mandat. Rocabert confessa sense problemes: «A Cabrera fa anys que va desaparèixer la bandera espanyola de l'Ajuntament». A la façana de l'ajuntament només oneja en dies assenyalats una bandera, la senyera.
|
)
)
)
