dilluns, 29 d'octubre de 2001
>
«Tot Lloll»Molta «Lloll», però potser no tota
crítica
ALFONS GUMBAU
.
+
L'espectacle de Lloll Bertran, dissabte a la nit, al nou escenari de Sant Domènec.
Foto:
M. RUIZ.
|
El personatge de la Lloll ja és un referent en el món de l'espectacle d'aquest país, potenciat per les aparicions a la televisió, i per tant el públic que assisteix a l'espectacle de Lloll Bertran no solament sap el que veurà, sinó que, a més, desitja veure allò.
Només de començar, l'actriu ja fa l'ullet als espectadors: inicia la seva funció baixant una escala, a mena de vedet, cantant Lili Marlene, cançó que bateja amb un llarg títol en alemany. Rialles de tota la concurrència. «No anem bé», els clava, «no heu vingut a veure la pallassa, sinó l'autèntica Lloll. Sembleu públic televisiu». I ho són, i ella vol que ho siguin, perquè continua el seu espectacle sense deixar aquests camins, i sense oblidar els seus companys de viatge, la Vanessa, el Sr. La Veu (el mateix Bassas en la veu en off) i la Sandraquemaca, encara que sigui amb aparicions prou justes i justificades.
Lloll Bertran es troba a l'escenari com a casa, i per tant no és d'estranyar que hi estengui la bugada que treu de la rentadora, que faci plegar al públic la roba seca, i li demani ajuda per llençar les escombraries, al més pur estil de La Cubana.
On Lloll Bertran demostra una gran qualitat és en les interpretacions musicals, fins i tot apropant-se a la lírica. Ben emparada per un excel·lent quintet i un millor disseny de so, és amb elles que aconsegueix els millors moments de l'espectacle.
El títol no enganya: Tot Lloll vol ser un recopilatori de totes les facetes de Lloll Bertran. Però un té la sensació que l'autèntica Lloll, la que l'actriu reclama a l'inici de l'espectacle, es queda volgudament a casa. Podria explotar més les seves dots d'actriu, com fa per exemple recitant La Pubilla, en la línia de la demostració interpretativa musical, fer les mínimes concessions d'altra banda lògiques als seus personatges populars, però no caure en la facilitat d'un guió simplista i amb massa tòpics.
|
)
