dilluns, 7 de juliol de 2003
>
Llengües uralianes finoúgriques
El livonià, el vot, el mordovià, el mari, l'udmurt i el komi són llengües del grup uralià finoúgric i estan totes amenaçades. El vot és la que està en una situació pitjor, ja que amb prou feines té una cinquantena de parlants i no s'hi ha escrit mai.
LAURA PORTAL
.
Dins els diferents grups lingüístics existeixen les llengües uralianes; en total agrupen 24 milions de parlants i se subdivideixen en finoúgriques i altaiques. De les finoúgriques, que n'hi ha catorze, es van tractar en el capítol anterior el carelià i el vepse, i en el capítol que ve es tractarà el sami.
En aquest capítol es tractaran totes les altres llengües d'aquesta branca que estan actualment amenaçades: el livonià, el vot, el mordovià, el mari, l'udmurt i el komi. També existeixen llengües finoúgriques a Àsia, que són el khanti i el mansi. De les no amenaçades europees, hi ha les del bloc úgric, que són l'hongarès, a part de les dues asiàtiques. Del bloc finopermià hi ha el finès i l'estonià.
Territori ampli
En el grup a què ens referirem, les que tenen una situació més dolenta són el vot, que no arriba a la cinquantena de parlants i mai s'hi ha escrit, i el livonià, que no arriba al centenar de parlants. Aquestes llengües es distribueixen per diversos estats i repúbliques que majoritàriament estaven integrats, fa anys, a la Unió Soviètica.
El livonià es parla en pobles del nord-est de Letònia i també a la capital, Riga. El vot es parla en pobles de la part occidental de l'óblast de Leningrad, a Rússia, i havia estat la llengua pròpia de la regió d'Íngria.
Pel que fa al mordovià, amb uns 775.000 parlants, se situa a l'est de Rússia, a la república de Mordòvia i en zones disperses de les repúbliques de Txuvaixa, Baixkortostan i Tatarstan, i als óblasti d'Ulianovsk, Samara, Penza, Orenburg, Nijni Nóvgorod i Saratov. Si bé el mordovià té un nombre de parlants important, estan molt escampats en el territori i, per tant, la unitat lingüística s'hi fa difícil.
Pel que fa al mari, el parlen més de 500.000 persones a l'est de Rússia, a la república de Mari El i en zones de les repúbliques d'Udmurta, Baixkortostan i Tatarstan.
El komi, en canvi, es parla al nord-est de la Rússia europea, a la república dels Komis, a l'ókrug autòn
om dels Komis-permians, i a les óblasti de Perm, Lirov i Murmansk, entre altres nuclis aïllats. Té uns 350.000 parlants i no té reconeixement oficial.
Finalment, l'udmurt es parla a la república d'Udmurta i en àrees de les repúbliques del Baixkortostan i Tatarstan i de Mari El, i també a les óblasti de Kirov i Perm. En total, hi ha unes 550.000 persones que el parlen.
Així doncs, el territori que comprenen aquestes llengües és molt ampli i va de l'Europa central, la península Escandinava i l'est de la mar Bàltica, a la Rússia europea oriental i la Sibèria occidental. La majoria d'aquestes llengües s'escriuen en l'alfabet ciríl·lic, encara que per al livonià, el sami, el vepse i el carelià s'utilitza l'alfabet llatí. El vot no s'escriu.
|
