dimecres, 23 d'abril de 2003
>
Si Puig i Cadafalch aixequés el cap...
el contrapunt
SAÜL GORDILLO
.
Mai sabrem què diria Josep Puig i Cadafalch si ressuscités i veiés la sala de plens de Mataró reformada, i presentada ahir a regidors i periodistes. L'arquitecte modernista va construir a principis de segle passat l'artesanat del sostre de la sala de sessions. Entendria els aplacats de faig que ocupen les parets des de terra i fins a pocs centímetres del seu sostre? Maria Dolors Periel, l'arquitecta municipal que ha dirigit la rehabilitació interna de l'edifici consistorial, intentaria explicar a Puig i Cadafalch que han tret elements de la sala per depurar-la i enaltir el famós sostre enteixinat. El regidor d'Urbanisme, Arcadi Vilert, li explicaria que s'han tret les fustes posades pels ajuntaments franquistes i que deslluïen la sala. A alguns dels visitants, les explicacions de Periel i Vilert no els satisfeien, i predominaven les cares de fredor -com la nova decoració- o indiferència -com algunes peces més pròpies d'Ikea o Habitat distribuïdes pels espais-.
La qualitat i la modernització dels espais més funcionals -despatxos i sales de reunions- contrasta amb un atreviment discutible a la part més noble de la sala de plens i, potser també, a la dels Lleons. A partir d'ara, assistir als plens de Mataró deixarà de tenir l'atractiu de l'entorn i serà com anar a un cibercafè o un ambulatori. Ja em diran tradicional, ja.
|
