dimecres, 23 d'abril de 2003
>
Tres en un
la crítica
LOLO GARCIA
.
Si a un li agraden les històries d'amor tumultuoses, impossibles, romàntiques i d'aquelles que marquen època, no té més remei que llegir L'últim cop que es van veure d'Anita Shreve. I no només pel seu contingut, sinó perquè aquest llibre és en realitat un recull de tres històries sobre dos amants predestinats a estar junts però que, per causes majors, no poden consumar el seu amor. La primera de les històries comença, paradoxalment, pel final. A l'edat de 52 anys, dos reconeguts poetes es retroben per casualitat en unes jornades literàries després de gairebé 20 anys sense veure's. Són molts els records i les preguntes sense resposta que a partir d'aquell moment planegen sobre els seus caps. Tot i que els protagonistes -Thomas i Linda- són els mateixos i els referents històrics constants, en realitat es tracta de tres formes diferents d'afrontar l'amor i tot el que comporta. Les dues persones de 52 anys són les mateixes que les que es descriuen quan en tenen 26 i 17 -els altres dos moments del llibre-, però diferents. Les experiències viscudes per ambdós junts i per separat fan que la situació sigui cada cop més complexa i complicada. Amb tot, el seu passat és massa fort com per romandre indiferents i l'espurna de la passió -en ocasions continguda, d'altres més explícita- torna a encendre's malgrat la seva edat madura. Aquesta part última de la seva història -cronològicament parlant- tanca en si mateixa diversos enigmes que hom va resolent de mica en mica; alguns abans que finalitzi el capítol i d'altres romanen oberts fins al final de tota la novel·la. És una manera de donar continuïtat i estructurar unes narracions que igualment haurien pogut prendre forma per separat. Precisament l'absència de desenllaç en algunes de les històries paral·leles -què passa amb el pres polític kenyà o amb la relació de Thomas amb Regina i Jean- així com l'abundant adjectivització, sobretot a la primera part, representen la principal mancança del llibre. La
segona part de la història és potser la més atractiva i convincent. A la plenitud personal i sexual en què es troben els dos protagonistes, cal afegir l'incomparable entorn natural i salvatge de Kenya, sens dubte un homenatge al llibre Memòries d'Àfrica, un dels referents de l'autora Anita Shreve. La magnitud de la tragèdia, que diria Quim Monzó, d'aquesta part de la novel·la rau en què és l'única on tant en Thomas com la Linda es troben compromesos sentimentalment parlant. Amb tot, novament la força dels seu amor interromput bruscament als 17 anys torna a revifar de forma incontrolable i inevitable. I amb tot, novament una burla del destí posa entre l'espasa i la paret els seus protagonistes. Aquesta segona part es tanca resolent alguns dels dubtes oberts a la primera, però n'obre uns altres que han de ser resolts a la part final, paradoxalment la primera des d'un punt de vista cronològic. En Thomas i la Linda es coneixen amb només 17 anys i estableixen les bases d'una relació que difícilment podrà trencar-se. Després de molta lluita, en Thomas ajuda Linda a superar un secret obscur de la seva infantesa i estableixen un lligam gairebé definitiu i indestructible. Gairebé. I és que un final sorprenent i inesperat fa que la novel·la adquireixi un nou sentit i obliga el lector a replantejar-se tot el llegit fins aleshores.
|
