dimecres, 23 d'abril de 2003
>
El record crític
la crítica
XAVIER GUILLAUMES
.
Com els crancs relata des del record l'enfonsament del vaixell Wilhem Gustloff el gener de l'any 1945. Un episodi que, malgrat no estar gens mancat de tocs de tragèdia, ni els mateixos alemanys -si deixem de banda comptades excepcions- han gosat rememorar-lo al llarg del darrer mig segle. Günter Grass deixa la narració en mans d'un dels escassíssims supervivents de la catàstrofe: Paul Prokiefke, en efecte, va néixer aquella mateixa nit en un dels bots salvavides. En l'actualitat treballa com a periodista a la capital i ha decidit per fi fer cas a la seva mare i dedicar uns mesos de la seva vida a furgar en el passat, en un esdeveniment que va marcar-los a tots dos el futur. Ells van tenir la sort de sobreviure, no com la immensa majoria de fugitius de l'exèrcit soviètic que anaven al Wilhelm Gustloff. Grass confecciona el seu relat allunyant dels fets descrits qualsevol intencionalitat mitificadora. Matèria narrativa, certament no li'n mancava, ja que el drama previ i la tragèdia final dels més de nou mil viatgers supera amb escreix els d'altres catàstrofes comparables, com ara la del Titanic, que -sobretot des de Hollywood- ens han volgut presentar des del vessant èpic. Les causes i les conseqüències de l'enfonsament del Wilhelm Gustloff són un exemple del que va significar la guerra per a Alemanya i del que signifiquen les guerres per a aquells que les pateixen; i també són una mostra de la veu crítica que cal aixecar contra aquells que volen emmascarar episodis similars i fer-los caure en l'oblit. No és senzill narrar uns fets esdevinguts fa més de 50 anys per fer veure al lector la vigència d'un record en el present. A Alemanya ja hi ha qui s'ha afanyat a criticar a Günter Grass aquesta pretensió. L'escriptor de Gdansk assumeix el repte i fa que el narrador avanci el relat dels esdeveniments «com els crancs, que enganyen i fan veure que van enrere caminant de costat i desviant-se, però que en realitat avancen força de pressa.» En aquesta
successió d'avenços i reculades queden perfectament retratades totes les alemanyes dels darrers anys: la de Hitler, la que se'n va sortir amb el model d'Occident, la que va mirar de sortir-se'n sota els dictàmens de Moscou, la reunificada i, en definitiva, la que cada alemany vol portar dintre seu. Tres individus directament o indirectament relacionats amb l'enfonsament esdevenen els altres protagonistes del relat, tres homes que representen tres de les parts implicades en el conflicte: el dirigent nazi Wilhelm Gustloff, a qui les autoritats del seu país convertiran en màrtir després de ser assassinat; el seu assassí, el jueu exiliat David Frankfurter, que actua fredament en nom de la comunitat semita internacional; i Alexandr Marinesko, comandant del submarí S13 de la Flota Roja del Bàltic, responsable de l'ordre de llançament dels torpedes que van impactar en el vaixell de fugitius alemanys, majoritàriament dones i criatures. Però, a Prokiefke no només la voluntat de la mare l'ha portat a recuperar aquells fets. Hi ha hagut un altre detonant, menys entranyable i més preocupant: el fet de descobrir que el seu mateix fill Konny ha iniciat una investigació obsessiva sobre els fets amb l'objectiu d'estimular l'odi i induir a la revenja. Grass també alerta del perill que la ultradreta s'apropiï dels records per portar el país, al món, a una nova catàstrofe.
|
