dimarts, 28 de gener de 2003
>
El català, el vuitè idioma més parlat a la nova Europa
Economista i politòleg (xferrer@.economistes.com)
tribuna
XAVIER FERRER I JUNQUÉ.
.
L'any 2004 es veurà la Unió Europea de vint-i-cinc estats, amb vint idiomes oficials. El català, que no podrà ser oficial, serà la vuitena llengua més parlada en aquest àmbit territorial
+
L'autor argumenta que cal aprofitar l'ampliació europea per reivindicar el paper del català. A la imatge, reunió per introduir el català -doblat o subtitulat- als films emesos per les plataformes digitals.
Foto:
EFE.
|
Avui en dia a l'Europa dels Quinze hi ha onze llengües oficials. Són les que ha decidit el Consell per unanimitat, a proposta de cada estat membre de la UE. Així, les llengües oficials són l'alemany, que ho és a Alemanya, Àustria i Bèlgica; l'anglès, que ho és al Regne Unit i a Irlanda; el francès, a França i Bèlgica; l'holandès, als Països Baixos i Bèlgica; el suec, a Suècia i Finlàndia, i també ho són el castellà (reconegut com a espanyol), el danès, el finès, el grec, l'italià i el portuguès, parlats als respectius estats. L'Estat espanyol, en el seu moment, va decidir que, de les quatre llengües oficials, solament proposava el castellà com a oficial a la Unió Europea, de manera que les altres tres (el català, l'euskera i el gallec) van quedar marginades. Així, el català, parlat per quasi onze milions de persones (el setè més parlat, per davant del grec, el portuguès, el suec, el danès i el finès), no té l'estatus de llengua oficial a la UE. Amb l'Europa ampliada a vint-i-cinc estats, aquesta situació d'injustícia es fa encara més palesa, ja que, dels deu estats que s'incorporaran l'any que ve, només Polònia té una llengua (el polonès) parlada per més ciutadans que el català.
Solució per a un mosaic
Així doncs, l'any que ve, el català, tot i no ser llengua oficial de la UE, serà la vuitena més parlada del club comunitari, per davant del grec, el portuguès, el suec, el danès, el finès, l'hongarès, el txec, l'eslovac, el lituà, el letó, l'eslovè, l'estonià i el maltès, totes llengües oficials pel sol fet d'haver estat proposades pels governs dels respectius estats. Sembla, doncs, que ha arribat el moment de buscar una solució justa al mosaic lingüístic europeu. De ben segur que els treballs que actualment està fent la Convenció Catalana pel Debat del Futur de la UE, el Fòrum Cívic per una Constitució Europea i altres organismes, recolliran, entre altres àmbits, propostes encaminades a reconèixer i potenciar el català a Europa i,
en definitiva, a fer saber als estaments estatals espanyols i europeus, inclosa la Convenció Europea, aquestes propostes, de manera que, si s'escau, puguin ser recollides dintre de l'entramat polític i institucional de la Unió Europea que s'ha de decidir durant el 2004. Tot fa pensar que una Europa ampliada de quasi cinc-cents milions de ciutadans, amb vint llengües oficials i altres que truquen a la porta, no serà del tot operativa, ja que la legislació comunitària preveu que totes les llengües oficials ho siguin també de treball (dret a parlar amb cada una de les llengües oficials i dret de traducció dels documents comunitaris a cada un d'aquests idiomes).
És, doncs, el moment de trobar solucions vàlides a aquest escenari immediat, en les quals primi naturalment l'eficàcia operativa i econòmica, però que també se sigui respectuós amb tots els col·lectius lingüístics europeus i no solament, com succeeix actualment, amb els que tenen la categoria de llengua oficial de la UE, pel fet que el govern de l'estat corresponent, en el seu moment, la va proposar.
Dèficit democràtic
De les possibles solucions que s'han anat debatent, totes tenen les seves parts positives i els seus inconvenients, i una solució a gust de tots els col·lectius lingüístics és, de ben segur, francament difícil; però el que, al meu entendre, s'ha de trencar és aquesta divisió entre els idiomes oficials i els altres, ja que aquesta situació condueix a un important dèficit democràtic, aspecte que tant de mal ha fet a la legitimitat democràtica de la UE, perquè no s'han tingut en compte totes les variants lingüístiques europees, les quals, en definitiva, són patrimoni cultural de tots els europeus.
Des del punt de vista de Catalunya, crec que val la pena esmerçar esforços en aquest escenari lingüístic europeu que l'any que ve, amb l'ampliació consolidada, estarà compost d'una vintena de llengües que tindran la consideració d'oficial i de moltes altres, entre les quals hi ha el català, l'euskera , el gallec, el cors, el bretó, etc., amb l'objectiu d'assentar el català com a llengua útil en tots els àmbits i consolidar-ne l'ús social, ja que l'idioma, el català, és un dels signes d'identitat, si no és el més gran, del nostre poble.
|
)
