dimarts, 16 de juliol de 2002
>
La cooperativa del forn del vidre de Mataró i Joan Peiró
opinió
MARGARIDA COLOMER I ROVIRA. Historiadora. Autora del llibre «Cooperativisme i moviment obrer: L'exemple de la Cooperativa del Vidre de Mataró (1920-1944)»
.
L'autora glossa la figura del dirigent sindicalista Joan Peiró, assassinat pel franquisme, i li assigna un paper clau en la gestació del moviment obrer a Catalunya. Peiró va irrompre en aquesta lluita des de la cooperativa del forn del vidre de Mataró
+
L'historiador Josep Benet, amb la filla de Joan Peiró, Guillermina, en l'homenatge al dirigent sindicalista que es va fer la setmana passada a Mataró.
Foto:
O. RIBET.
|
El naixement de la Cooperativa del Vidre es remunta a l'any 1920, amb l'arrelament del sindicalisme a Mataró. Després de la Primera Guerra Mundial, a aquesta ciutat, com arreu de Catalunya, la CNT tenia la màxima força dins el camp obrer i sindical. La burgesia, ja endurida per l'onada d'agitació existent, pactava amb l'oligarquia politicofinancera central i propiciava una forta repressió del moviment obrer, que també es va fer sentir a Mataró.
Josep Ros i Serra era un artesà del vidre, de marcada ideologia sindicalista, que va decidir crear una cooperativa de producció. Va començar amb tres companys més: Pau Pi, Josep Joan i Timoteu Estanyol, que no eren tots ells de la mateixa ideologia. Ell volia que els obrers aprenguessin a gestionar un procés de producció sense una patronal que se'n beneficiés.
L'any 1922, Joan Peiró i Balís va entrar a l'empresa després d'haver treballat des de l'edat de vuit anys en diverses indústries del vidre. Al cap de poc temps, va passar a formar part de la junta directiva formada pels senyors Josep Ros, Pau Pi i Salvador Cruxent. Des d'aquell moment, combinava la feina a la cooperativa amb una intensa activitat sindical i periodística. Entre 1925 i 1926 és quan la cooperativa comença a plantejar noves activitats i a endegar una fundació cultural en la qual Josep Benet i Rovira donava classes de cultura general i M. Mascarell, mà dreta de Joan Peiró, ensenyava a llegir i escriure. Primer aquestes classes anaven dirigides al mateixos cooperadors, però més endavant es van estendre als seus fills. Al començament, l'escola era fruit del voluntariat, però ben aviat es va traslladar a un local del carrer de la Coma i se'n van fer càrrec mestres ben preparats, amb ideologia i pedagogia dins el corrent de l'Escola Moderna i Racionalista de F. Ferrer i Guàrdia.
La creació d'aquesta escola representava l'acompliment d'un dels ideals que van impulsar la creació de la cooperativa. És en aquesta línia que Joan Peir
ó i altres cooperadors anarcosindicalistes van trobar la confluència ideològica entre la cooperativa com a lloc d'autogestió econòmica i l'escola com a instrument de formació dels ideals no capitalistes i per tant revolucionaris.
Joan Peiró és un autodidacte que, dotat d'una gran capacitat, progressa tant en la tasca de dirigent sindical com en el seu ofici de vidrier i en la organització i direcció del Forn del Vidre. Peiró creia que aquesta cooperativa podia ser un instrument de capacitació dels treballadors per a la gestió futura de l'economia i com a tal estava dins el seu ideari.
L'arribada de la Segona República va afavorir el creixement de les cooperatives i l'any 1931 es va aprovar una llei de cooperatives que va facilitar la legalització de les ja existents i va propiciar que se'n creessin de noves. En aquesta època, Joan Peiró va redactar els estatuts d'ordre intern de la Cooperativa, amb tots els requisits legals, els quals van ser aprovats el 21 d'agost de 1934. Havien estat firmats, en qualitat de comissió de traspàs, pels qui, en certa manera, ja havien actuat com a junta de govern: Salvador Cruxent i Rovira, Joan Peiró i Balís, Carles Viladevall i Matheu, Joan Spà i Magriñà, Jaume Bartolí i Leal, Josep Estrems i Borrel i Manuel Periago i Espin.
Segons els estatuts, el treballador té vot i veu en tots els assumptes de la Cooperativa. Els beneficis rarament es distribueixen, ja que es capitalitzen per atendre les necessitats comercials de la Cooperativa i per a la millora del funcionament. D'aquí ve que en aquesta època s'implantin l'assegurança familiar i la jubilació per invalidesa o vellesa, al marge de les lleis vigents.
Tant Peiró com els seus cooperadors participen en el moviment cooperatiu de Mataró, col·laborant en actes sindicals i d'esbarjo, escrivint articles en els seus butlletins, etc. Però no tenen cap contacte amb el moviment cooperatiu de Catalunya, segurament perquè consideren que representa una posició més tancada i moderada que la que ells propugnen.
Joan Peiró és un teòric del sindicalisme revolucionari, instrument de construcció de la societat futura
La majoria dels treballadors del Forn del Vidre estaven afiliats al Sindicat del Vidre, tot i haver passat als Sindicats d'Oposició per la tendència fais
ta de la CNT. Peiró i Mascarell, que van ser els capdavanters del trentisme a Mataró, van influir fermament a continuar en la línia dels Sindicats d'Oposició. Aquesta situació portarà a Peiró fortes crítiques com en el cas de la visita que va fer Macià a Mataró, durant la qual va visitar el Forn del Vidre. El fet que Peiró fes els honors al president no va ser ben vist pel sector faista de la Cooperativa.
Francesc Macià i Joan Peiró ja havien tingut relació en el temps de la dictadura de Primo de Rivera, quan ambdós organitzaven atacs per enderrocar la dictadura. D'aquí ve la seva bona relació amb ERC i, especialment, amb Francesc Macià. Dins la Cooperativa compartia la direcció de l'empresa amb Salvador Cruixent, membre d'ERC i alcalde de Mataró durant la república i la Guerra Civil. En aquesta línia, defensaria que, donat que la Cooperativa està immersa en una societat capitalista, no és estrany que la persona responsable de l'economia sigui d'ERC. L'entesa entre ERC i la CNT a Mataró és bastant constant al llarg de la seva història i cal valorar-la per la seva particularitat ja que no s'esdevé així a Barcelona i en d'altres municipis. El motiu d'aquesta entesa cal buscar-lo en el fet que Peiró no creu que la revolució que ell propugna es pugui fer exclusivament des del moviment obrer; creu que es necessita la col·laboració del sector més progressista de la burgesia, representat, en aquells moments, per ERC. Això no era compartit pel sector més faista del sindicat.
Cal fer esment del destacat paper polític que molts membres de la Cooperativa van tenir durant la Guerra Civil: Joan Peiró, ministre d'Indústria i, més endavant comissari d'Energia Elèctrica; Salvador Cruxent, alcalde de Mataró; Manel Mascarell, regidor a l'Ajuntament, més endavant, secretari de l'AIT a París i, més tard a Brussel·les; Joan Saña, secretari del Comitè Regional; Ladislau Bellavista, conseller d'economia i treball a l'Ajuntament de Mataró; Enric Dalmau, amb un càrrec a l'Ajuntament.
Joan Peiró és un teòric del sindicalisme revolucionari, instrument de construcció de la societat futura, d'aquí la seva incansable lluita fins a la mort, esdevinguda l'any 1942, quan va ser afusellat perquè no va voler col·laborar amb els sindicats franquistes. La seva fi e
ns demostra la fermesa dels projectes, la lucidesa, intel·ligència i capacitat per interpretar la realitat i anar-la adaptant a les circumstàncies del moment. Penso que avui podem recordar Joan Peiró com un teòric i com un lluitador dins el moviment llibertari, que connecta amb la realitat actual pel que fa referència a la solidaritat en la diversitat, dins els moviments d'esquerra política.
|
)
