| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dilluns, 25 de novembre de 2024


dimarts, 9 de juliol de 2002
>

Els sis Arenys

la crònica

ELENA FERRAN .
Els veïns d'Arenys de Lledó saben que hi ha altres pobles que porten el nom d'Arenys. Aquest cap de setmana ho han recordat en la trobada de l'Acampallengua


+ L'entrada del municipi d'Arenys de Lledó que anuncia els monuments i la zona de bany que hi ha al riu Algars que voreja aquesta població.  Foto: E. FERRAN.
Arenys de Lledó és a la fi del món. Després de fer cinc hores de caravana a l'A-7 per un accident i pagar religiosament el peatge a Acesa hi vam arribar dissabte a la tarda. Aquest Arenys és a la Franja de Ponent, a la comarca del Matarranya. El riu Algas que hi passa pel costat divideix la Terra Alta de la província de Terol. Aquest cap de setmana s'ha triplicat la població a Arenys de Lledó amb els actes de l'Acampallengua que s'ha fet per reivindicar el català als pobles de la franja. Ni de bon tros, però, hi havia les 4.000 persones que les agències de comunicació hi han volgut veure. No hi eren i encara bo, perquè s'hauria ensorrat el poble, on conviuen dos-cents veïns durant la nit perquè de dia marxen molts a treballar fora. A l'Acampallengua érem un centenar de persones com a màxim. Arenys de Lledó és un dels cinc Arenys que la gent del Grup Fotogràfic d'Arenys de Munt va visitar fa un parell d'anys. El recull d'imatges es poden veure en un sisè Arenys que és el virtual i que porta el nom d'arenys.org. A Arenys de Lledó les noves tecnologies només ha arribat a l'escola, que té vint alumnes, i a l'ajuntament, on hi ha un ordinador. Els veïns, però, recorden que no són els únics amb aquest topònim i encara penja el cartell de l'exposició de fotos d'Arenys de Munt en un dels bars del poble. Entre els Arenys del Maresme i el de Matarranya hi he trobat similituds. I això té una explicació si fem cas a un historiador de Calaceit que assegura que durant la reconquesta, quan es van fer fora els àrabs, es va repoblar la zona amb gent dels Arenys de la Catalunya Vella. No només els Arenys del Maresme, sinó també l'Arenys de l'Empordà. Això explicaria el nom del poble i altres casualitats, com que el nom del patró sigui sant Pol, que també dóna el nom a una ermita on es fan els aplecs de festa major. Entre els Arenys del Maresme i el de Matarranya hi he trobat similituds. I això té una explicació si fem cas a un historiador de Cala ceit que assegura que durant la reconquesta, quan es van fer fora els àrabs, es va repoblar la zona amb gent dels Arenys de la Catalunya Vella. El que més s'assembla als nostres Arenys és el riu perquè quan baixa amb força es converteix en una rierada. Els veïns expliquen que quan plou als Ports de Besseit, on neix el riu, una forta avinguda d'aigua baixa inunda les cases. En Francesc diu que quan veuen ploure molts es col·loquen al mirador que hi ha al turó de l'església per mirar l'espectacle. A Arenys de Lledó també hi ha orenetes, moltes més que al Maresme. Ocupen les teulades i baixen al riu a buscar fang per fer els nius. Un pagès comenta que se senten abandonats en aquest racó de món. Les granges de conills i gallines és l'única activitat econòmica, a part dels dos bars i el forn de pa. Els pagesos envegen les polítiques agràries que tenen a l'altre costat del riu, a la Terra Alta. A Arenys de Lledó, els agricultors depenen del ministeri d'Arias Cañete i asseguren que els tenen del tot oblidats. Els joves marxen a treballar al camp i a la construcció a l'Horta de Sant Joan. El mateix alcalde, Cesar Barnús, treballa en un celler vinícola a Gandesa. Això fa que el poble es mantingui viu, no com altres de l'entorn, que estan despoblats, però no té vida social. Ara per ara només tenen la música dels flabiols i timbals dels Dolçainers d'Arenys. Des d'aquest cap de setmana també hi ha al poble el Casal Jaume I de Ponent per fomentar la cultura catalana. El casal es va estrenar amb la reivindicació de la gent d'Arenys de Noguera, també a la franja, que no vol sentir a parlar de la nova comarcalització que es dóna a les quatre comarques catalanes administrades per Aragó, la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.