dilluns, 8 de juliol de 2002
>
Terres de l'Ebre. Els participants en el I Acampallengua de Ponent es capbussen a l'Algars contra el PHN
Unes 4.000 persones van prendre part en els actes, organitzats el cap de setmana a Arenys de Lledó
GUSTAU MORENO
.
Arenys de Lledó (Matarranya)
Una banyada reivindicativa contra el transvasament de l'Ebre i els embassaments previstos en el Plan Hidrológico Nacional (PHN) va cloure ahir al migdia el I Acampallengua de Ponent, que la Plataforma per la Llengua i els Casals Jaume I a la Franja han organitzat durant el cap de setmana a la població d'Arenys de Lledó (Matarranya). Segons el coordinador dels Casals Jaume I de la Franja, Guillem Chacón, un total de 4.000 persones van participar en els actes per reclamar l'oficialització del català a Aragó, el reconeixement de la cultura pròpia, un altre model de comarcalització i l'aturada del PHN.
+
A dalt, la banyada popular contra el PHN, al riu Algars. A la imatge de baix, un moment de la presentació del XXVè Aplec dels Ports.
Foto:
A.S.
|
|
El I Acampallengua de Ponent, que durant tres nits ha reunit més de 800 persones a les quatre zones d'acampada habilitades a la població d'Arenys de Lledó, va començar divendres al vespre amb una xerrada sobre el PHN titulada Lo riu és vida, a càrrec de la portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) Montse Castellà. De fet, el missatge antitransvasament va marcar de manera sensible el I Acampallengua de Ponent, ja que els més valents van capbussar-se ahir al matí al riu Algars, en una banyada popular amb què els participants van reclamar l'aturada del transvasament de l'Ebre, així com dels embassaments que preveu el PHN, alguns a la comarca del Matarranya. «Segons la Unió Europea (UE), els rius del Matarranya formen un dels entorns fluvials més ben conservats d'Europa», va explicar el coordinador dels Casals Jaume I a la Franja, Guillem Chacón. «Ara, el model d'un desenvolupament sostenible per al Matarranya, basat en el turisme rural i l'agricultura, està en perill per culpa de la construcció d'embassaments, l'ampliació dels regadius i el transvasament de l'Ebre», va afirmar Chacón. El coordinador dels Casals Jaume I a la Franja també va detallar que ja s'està preparant la trobada de germanor que se celebrarà el setembre que ve, quan els membres i simpatitzants de les PDE catalana i aragonesa es trobin a la població de Mequinensa, amb l'objectiu d'enfortir la unitat de la conca de l'Ebre en la lluita per aturar l'actual pla hidrològic.
Al marge de la mobilització contra el PHN, el I Acampallengua de Ponent va centrar-se en la defensa del català com a llengua oficial a l'Aragó, «no només a la Franja». En aquest sentit, Chacón va denunciar la «repressió» lingüística i cultural, així com la «invasió del folklore aragonès» que viuen els pobles de la Franja. Chacón també va criticar la comarcalització impulsada pel govern aragonès, que trencarà el Matarranya en tres comarques amb capitals a Casp, Alcanyís i Vall-de-roures, a més de Cal
aceit, capital cultural del territori de Vall-de-roures. «El més greu és que amb la divisió afavoreixen capitals en què predomina l'ús del castellà», va dir Chacón.
|
)
)
