diumenge, 28 d'abril de 2002
>
Tinc audiència
el comentari
GEMMA BUSQUETS
.
Aquest podria ser el títol d'un capítol de Plats bruts. L'èxit de la primera comèdia de situació catalana és innegable tant amb les dades d'audiència a la mà com pel que fa a les crítiques. I és que en Lopes, en David, l'Emma, la iaia Sunción i la Carbonell, sense oblidar els excel·lents secundaris Mercedes, Ramon i companyia, formen part del patrimoni audiovisual català. Aquests personatges han sabut connectar amb els espectadors de totes les edats i aquí hi ha una de les claus dels excel·lents resultats d'audiència. Segons les dades de Sofres corresponents a l'última temporada, Plats bruts va obtenir un 39,9% de quota entre els espectadors de 4 a 12 anys; un 40,8% entre els de 13 a 24 anys; un 33,2% entre els de 25 a 44; un 41,8% entre els de 45 a 64, i, entre els de més de 65 anys, un 42,9%, la quota més alta. I amb quins elements han connectat amb l'audiència? Sobretot utilitzant un català col·loquial, molt del carrer, que fa creïbles els personatges per més pintorescos que ens puguin semblar. Els detractors algún n'hi ha de Plats bruts els acusen d'abusar d'expressions castellanes com ara bueno però sobretot de renecs i paraules gruixudes. Quantes vegades hem sentit un hòstia de la boca d'en Lopes? Els responsables de la sèrie ho justifiquen dient que és així com parlen els catalans, i no com els pastorets d'en Folch i Torres. A la sèrie, els mateixos protagonistes han ironitzat sobre aquest fet i, aquesta temporada, en l'episodi Tinc un cacau, l'Emma i l'Stasky faran una competició sobre la correcció lingüística. En qualsevol cas, la connexió idiomàtica és un dels factors de l'èxit de Plats bruts. L'altre són els guions. N'hi ha algun de memorable: aquell en què apareix la con
sciència nacional d'en Lopes quan se'n va a Madrid o els problemes que tenen per menjar-se un flam.
|
