divendres, 26 d'abril de 2002
>
Teatrebrik estrena a Banyoles una posada en escena de la premiada «Després de la pluja», de Sergi Belbel
Una amalgama de personatges d'una oficina es troben al terrat per fumar
TINA CASADEMONT
.
Banyoles
La companyia Teatrebrik de Banyoles estrena avui (22.30) al teatre municipal una posada en escena de Després de la pluja, de Sergi Belbel, que acaba de rebre un premi Max a l'espectacle amb més presència internacional. Jaume Ribera ha estat el director dels Teatrebrik en aquest muntatge, basat en una sèrie de personatges ben diversos que es troben al terrat del gratacel on treballen per fumar. Hi haurà sessió avui, demà i diumenge, i tres més el cap de setmana vinent.
+
Per l'esquerra, l'escenògraf, tres actors i el director de Després de la pluja, al terrat de l'ajuntament de Banyoles.
Foto:
T.C.
|
«Fa dos anys que no plou. L'empresa prohibeix fumar en tot l'edifici. El cel no deixa entreveure la llum del sol. La gran ciutat se'ls mostra minúscula quan les ganes poden més que les regles i els fumadors ocults s'inventen qualsevol excusa per pujar al terrat i saciar el seu vici. Allà es troben tots, amb les seves frustracions i il·lusions, amors, gelosies, sarcasmes, somnis i...l'anhel que arribi la pluja.»
Després de la pluja és, doncs, una peça teatral contemporània que iguala personatges ben diversos a través del vici del fum. La característica bàsica del text és la riquesa de personatges i relacions que il·lustra, la qual cosa permet la integració-identificació de l'espectador. En aquest sentit, un protagonista essencial és l'escenografia, un treball de Jaume Geli basat a jugar amb els diferents registres de llum i so que es desencadenen.
Des que es va estrenar l'obra, el 93, ha estat representada en una vintena de països, amb més de cinquanta posades en escena. Pels Teatrebrik és el tercer espectacle, després d'Edmond, de David Mamet, en què van ser dirigits per Montse Triola; i Insults al públic, de Peter Handke, sota la batuta de Ferran Frauca. Ara s'han posat a les ordres del banyolí Jaume Ribera, que destaca la riquesa rítmica de l'obra i alhora fa un crit a la valoració de la qualitat del teatre amateur.
|
)
