dilluns, 11 de febrer de 2002
>
Tarragona. Les vicissituds que ha tingut l'actual passeig de les Palmeres (II)
opinió
JOSEP LLORENS I GRAU
.
+
Imatge del passeig quan es deia Pi i Margall i, a la dreta, bar que es coneixia amb el nom d'El Rovelló.
Foto:
J.LL.
|
En la sessió de l'Ajuntament del dia 13 de febrer de 1891 foli 57 es va aprovar la liquidació final de les obres realitzades pel contractista Josep Pelegrí Segura al passeig de Santa Clara, per un import de 22.843,38 pessetes, inclosa l'obra de més realitzada per acord de 5 de desembre.
El dimarts dia 8 de setembre de 1891 va començar l'enderroc del llenç de muralla del passeig de Santa Clara corresponent al tros de carrer d'August, que havia d'obrir-se en aquest passeig i el carrer del mateix nom. Perquè el carrer quedés completament obert, només faltava la part que havia de travessar el jardí botànic de l'institut i el pati de la caserna de Sant Agustí.
En la sessió del dia 8 de setembre de 1893 foli 205 es va acordar que es contruïssin els seients de pedra o la barana que faltava al passeig de Santa clara. Les obres es van treure a subhasta sota el tipus de 14.230,60 pessetes, la meitat amb càrrec al pressupost d'aquell any i la resta al del pròxim any.
L'Ajuntament en sessió de 10 de novembre de 1893, sota la presidència de l'alcalde accidental, Ernest Florensa, va adjudicar definitivament al contractista Joan Salvadó, per la quantitat de 14.230,60 pessetes, la subhasta per les obres de construcció de la resta de seients de pedra i barana de ferro del passeig de Santa Clara, les quals van finalitzar el dia 31 d'agost de 1894.
Hi va haver un temps que el passeig de Santa Clara era únicament i exclusivament pels senyors els diumenges al migdia, però poc a poc es va aconseguir que fos de tots els ciutadans.
Per acord municipal del dia 31 d'agost de 1894 foli 233 es varen rebre provisionalment les obres acabades de la construcció dels seients de pedra i de la barana de ferro realitzades per Joan Salvadó al passeig de Santa Clara.
En la sessió municipal del dia 31 d'octubre de 1894 foli 270 es va aprovar la recepció definitiva de les obres de col·locació dels seients de pedra i de la barana de ferro al passeig de Santa Clara realitzades pel contractista Joan Salvadó. Amb aquestes obres tot el passeig disposava ja de la corresponent barana de ferro amb els seients.
En la reunió de l'Ajuntament celebrada el dia 10 de novembre de 1987 foli 254 sota la presidència de l'alcalde, Joan Miró, es va acordar ordenar a l'arquitecte municipal la formació del projecte i pressupost de les obres d'ampliació del passeig de Santa Clara en la part cedida per l'Estat i marcar la línia definitiva dels solars compresos en els terrenys existents entre l'esmentat passeig i la rambla de Sant Joan.
Amb motiu de la mort d'Emilio Castelar i Ripoll, últim president de la primera República Espanyola (1874), eminentíssim orador polític que movia les multituds amb eloqüència fogosa i apassionada, ocorreguda el 25 de maig de 1899 a Sant Pedro del Pinatar (Múrcia), l'Ajuntament, en sessió del dia 2 de juny i sota la presidència de l'alcalde, senyor Malé, va aprovar per unanimitat una proposició presentada pels regidors, Andreu, Romagosa i Baró, que demanava que la secció primera de la Rambla de Sant Joan, en el tram comprès entre el carrer de Sant Agustí i la Baixada del Toro portés el nom de Rambla de Castelar, en record de la visita l'any 1889 a la nostra ciutat d'aquest personatge, que va donar el nom de Balcó del Mediterrani que avui encara es conserva al llavors mirador de Santa Clara.
L'Alcalde, senyor Malé, en sessió del dia 6 de setembre de 1901, va proposar l'adquisició de 25 palmeres per al passeig de Santa Clara i que una comissió anés a Torredembarra a examinar un lot que estava en venda.
Amb càrrec al pressupost de l'any 1902, l'Ajuntament en sessió de 8 de novembre de 1901, va acordar la construcció d'un pixador de fusta al passeig de Santa Clara per un import de mil pessetes.
L'Ajuntament en sessió del dia 6 de desembre de 1901 sota la presidència de l'alcalde i a proposta del regidor senyor Cañellas, va acordar, sense cap discussió, donar el nom del polític català i president que fou de la primera República (1 de juny al 18 de juliol de 1873), Francesc Pi i Margall que havia mort a la ciutat de Madrid el 30 de novembre , al fins llavors passeig de Santa Clara.
Pi i Margall havia visitat la nostra ciutat el 16 de maig del mateix any. El centre republicà democràtic federal de la ciutat va agrair al municipi haver honrat la memòria de Pi i Margall donant el seu nom a un passeig de la ciutat.
En sessions dels dies 24 de febrer i 3 de març de 1911, sota la presidència de l'alcalde, Pere Cobos, l'Ajuntament va acordar la substitució de part dels arbres -excepte les palmeres que hi havia al passeig de Pi i Margall, i va adquirir unes palmeres per l'import de 800 pessetes.
L'Ajuntament, en la sessió del dia 26 de juliol de 1918 foli 158 va acordar arreglar els bancs d'obra enganxats a la muralla del passeig de Pi i Margall, i renovar la part de muralla que servia d'arrambadís, amb la construcció entre els bancs d'una platabanda per a la plantació d'herba o enfiladisses que emboniquissin aquell lloc. També es va encarregar a l'arquitecte municipal el disseny i el pressupost per a l'adquisició de bancs de ferro i fusta per a la seva col·locació en aquest passeig.
L'Ajuntament, amb data del dia 18 de maig de 1940, sota la presidènica de l'alcalde, Josep Macián Pérez, va publicar una nota a la premsa en la qual explicava al veïnat el canvi de noms de diversos carrers i places de la ciutat, entre els quals hi havia el passeig de Pi i Margall, que passava a ser el passeig de Calvo Sotelo.
A dos quarts d'onze del dia 22 de setembre de 1946, amb l'assistència de les primeres autoritats, va tenir lloc l'acte de la inauguració de les obres de reforma total del passeig de Calvo Sotelo realitzades per l'Ajuntament, de conformitat amb el projecte de l'arquitecte municipal, Moravà López. Entre les obres que s'hi van fer, es va reomplir de terra tot el subsòl del passeig fins a una alçada d'uns 60 cm, o sigui, fins al mateix nivell de la barana de ferro, i s'hi varen plantar uns arbres procedents del Brasil (avui encara n'hi ha uns quants). Va ser enderrocat un bar anomenat Saint Souci que ja hi era l'any 1937, situat al mig del passeig i que tenia la forma d'un rovelló, on actuava a la part superior, la Banda de Música municipal els diumenges al migdia.
Totes les palmeres que hi havia plantades es varen arrancar i van ser traslladades a diversos indrets de la ciutat, com ara la plaça dels infants i el passeig d'Espanya, prop de l'estació de ferrocarril. Va causar molt bona impressió el mosaic que s'hi va col·locar, ja que abans no n'hi havia.
En sessió plenària del dia 14 de maig de 1979 i sota la presidència de l'alcalde, senyor Recasens, l'Ajuntament va acordar el canvi de nom de diversos carrers i places de la ciutat i al Passeig de Calvo Sotelo se li va donar el de passeig de les Palmeres, però no s'hi va plantar cap palmera.
A les nou de la nit del dia 23 de setembre de 1994, l'alcalde, Joan Miquel Nadal i Malé, va inaugurar les obres de remodelació fetes al passeig de les Palmeres que va coincidir amb el 50 aniversari de l'aprovació per la corporació municipal del projecte precedent de reforma el 19 de setembre de 1944.
La reobertura del passeig de les Palmeres que havia estat tancat al públic per obres més de cinc mesos va causar gran expectació entre els tarragonins que avui es poden passejar pel seu estimat passeig de les Palmeres on n'hi ha 18 de plantades.
|
)
