dimarts, 29 de gener de 2002
>
Dos badalonins escriuen a «Ja venim, Jian» la crònica d'un viatge emocional i físic cap a l'adopció
Joan Guardiola i Teresa Andrés presenten avui a l'FNAC el llibre editat per Planeta
L. GARCIA
.
Badalona
En Jian té dos anys i fa un grapat de mesos que va arribar de la Xina a Badalona. Molt abans, els seus pares, Teresa Andrés (Barcelona, 1959) i Joan Guardiola (Badalona, 1963) van iniciar un viatge desconegut cap a l'adopció, del qual n'han volgut deixar testimoni en una crònica que relata l'intens procés. Escrit a quatre mans i editat per Planeta, Ja venim, Jian es dóna a conèixer avui a l'FNAC de l'Illa (19 h) i el 14 de febrer es presentarà a Can Casacuberta, a Badalona.
+
Teresa Andrés i Joan Guardiola amb en Jian als braços.
Foto:
L.G.
|
Teresa Andrés (professora de l'IES Enric Borràs) i Joan Guardiola (periodista, fa de lingüista a El Períodico) són els autors d'aquest llibre que es presenta al lector com L'emocionant peripècia d'una parella catalana per adoptar un nen a la Xina i que entre la crònica i el diari pretén posar sobre el paper com pot resultar de difícil i alhora emocionant un procés d'adopció. La narració, a quatre mans i a dos veus complementàries, es dirigeix al Jian des del principi: «Vam començar a escriure quan havíem començat el procés per a la Xina.»
El llibre, que s'estructura en quinze capítols en un ordre cronològic, comença amb les presentacions i l'explicació dels motius que els van portar a l'adopció. Després, arriben les reunions, les proves i els intents per adoptar un infant a Nicaragua per acabar a l'inici de la cursa encarada cap a la Xina. Una cursa de llarg recorregut marcada pel pes d'una llarga espera: «Escriure ha estat com una catarsi, una manera també de matar el temps que va molt a poc a poc», explica Joan Guardiola. Una cursa, però, amb un final feliç que comença a ser real la primera vegada que veuran el Jian: «Quina preciositat! Va ser un moment realment màgic, potser el més emocionant de tots. Veure com el teu rostre anava envaint la pantalla de l'ordinador i tenir la sensació que, malgrat els milers de quilòmetres que ens separaven, et teníem tan a prop.»
|
)
