dimecres, 23 de gener de 2002
>
Planeta publica el segon llibre d'Eva Santana, sobre les cabòries d'una jove universitària
L'autora badalonina presenta «Parents, amics i altres calamitats inconfessables» demà a El Refugi
LAURA GARCIA
.
Badalona
Parents, amics i altres calamitats inconfessables és el segon llibre d'Eva Santana (Badalona, 1972), publicat per Planeta i centrat en les cabòries i les relacions que viu una jove universitària a partir d'un canvi de residència i de la separació dels seus pares. Escrit amb humor i un to desenfadat a partir de situacions reals, l'autora presenta un univers possible i actual que és també el reflex d'una generació. Conxa Balcells és el nom de la protagonista, que explica la història en primera persona, i també és una adreça disponible per als lectors: konxabalcells@hotmail.com. El llibre es presenta demà a les vuit a El Refugi.
+
Eva Santana (Badalona, 1972) presenta el llibre dijous a la biblioteca de Can Casacuberta.
Foto:
L.G.
|
Eva Santana supera en aquesta segona novel·la les cabòries d'una nena preadolescent, protagonista d'Els maldecaps de l'Emi Pi, publicada el 1995 per Columna després de guanyar el IV Premi Ciutat de Badalona. En aquesta ocasió, la protagonista és una jove gironina que ha de traslladar-se a un pis compartit a Barcelona per començar els estudis universitaris, poc després de la separació dels seus pares. Conxa Balcells no tindrà més remei que adaptar-se a una nova situació, un procés que acabarà portant-la fins a la consulta d'un psicòleg. La idea de canvi és el factor desencadenant d'aquesta segona novel·la, Parents, amics i altres calamitats inconfessables, com ja ho va ser a la primera: «Parlo de la situació de desemparament que podem sentir quan les coses canvien i tenim la sensació que el nostre món s'ensorra de sobte», explica Eva Santana. A partir d'aquest fet, l'autora parla de situacions possibles, a partir també de l'experiència viscuda, però aclareix amb contundència que el que ha escrit «és literatura, i la literatura és ficció». «Et pots basar en persones que coneixes, però després has de crear els personatges literaris.» «He fet un collage entre molts trets de persones que conec», insisteix quasi com una justificació pensada per als més propers, amics i parents que es puguin sentir identificats. «Quan vaig acabar el llibre no volia que la meva família el llegís», explica l'autora, que ja ha hagut de passar pel tràngol d'algun aclariment.
En el llibre es creuen dues històries explicades en primera persona per la protagonista, que el lector pot identificar pel canvi en la tipografia. Les planes escrites en cursiva introdueixen una història paral·lela a la narració principal, en un temps diferent, que pretén «reflectir com sovint es compliquen les relacions amb els adults». I encara s'introdueix una altra forma de narració a través de la transcripció dels e-mails entre la protagonista i la resta de personatges.
|
)
